Crèdits

Els Surfing Sirles som:

Guillem Caballero, teclats i coros
Uri Caballero, guitarra
Xavi Garcia, bateria
Martí Sales, veu i guitarra

 

Nota de premsa (2010)

“El que ens mou és el desig de trencar totes les coses”, canten els Surfing Sirles. I en qualsevol dels seus concerts incendiaris estan a un mil•límetre de confirmar-ho. Calia una banda que portés el rock’n’roll fins a aquest límit, on l’actitud i el soroll esclaten per regalar-nos una explosió d’idees.

Sempre amb la navalla a la mà, en el món dels Surfing Sirles coexisteixen Sideral i JV Foix. Canten a la Fageda d’en Jordà, als ionquis de Can Tunis, als zombis que okupen la mansió de Michael Jackson, a l’alquímia, als paios punks rumberos... Si convé, tiren de trompetes mariachis o fins i tot introdueixen Nicolau Casaus en una història de bandolers que acaba pervertint l’himne del Barça. Sembla complicat, però quan escoltes el disc, tot és molt senzill. És garatge. És rock’n’roll. Perdó: és una obra magna del rock’n’roll ibèric!

Bregats en l’underground més underground barceloní (són un terç del quasi-llegendari Tripartit Invertit), Els Surfing Sirles són Martí Sales (veu i guitarra), Guillem Caballero (orgue i veus), Uri Caballero (guitarra) i Xavi Garcia (bateria). El disc l’ha produït Joan Colomo, servint el descontrol sirlero en el seu punt just.

 

Notes sobre les cançons (2010)


Escolti, senyora onada
Deu anys després de decidir que faríem una cançó que es digués així, la vam fer. El riff té a veure amb el Leaving here dels High Numbers. Havia de ser surf, havia de ser instrumental, i al final, res d’això.

El trineu
Lletra i veu del Guille. La vam composar perquè, després d’una època de massa modulacions i progressions i canvis, volíem fer cançons amb tres acords un altre cop. El ritme i acords de l’estrofa són bastant gloriajoneros, la tornada, no. Al final hi ha un puntejat de guitarra que és pur grup novaiorquí semi-canalla i ultra-moderno.

El ie-ié de l’alquimista
Damunt d’un riff cosí del I just wanna make love to you dels Rolling Stones, una lletra que explica una aventura alquímica de transformacions sicalíptiques que vam improvisar tots plegats estimulats per l’arròs del pare d’en Colomo durant les segones gravacions. La tornada és la traducció al català del “Soy minero”, amb algun afegitó. El vers “és quan rius que et veig les dents”, ve del foixià “és quan ric que em veig gepic” a través de la versió “és quan ric que em veig les dents” de l’escoffet, l’altaió i el pedrals del seu “Puaj.” Embolica que fa fort.

Neverland
El títol fa referència a la mansió dels horrors peterpanescos del Michael Jackson. El rollo calexiquero ens va fer escriure un western de zombies actual. El plug-in de les trompetes finals li va caducar al Colomo i ens van sortir mandolines, que, un cop recuperades les trompetes, també vam incorporar.

Han atropellat el gat
És una cançó dedicada a tots els modernos dels norantes que es van enganxar al cavall per baixar-se les pastilles o el colocón de coca. També és una semi-recuperació de la lletra d’aquella cançó infantil, Marrameu torracastanyes, i un homenatge al desaparegut barri de Can Tunis i a tots els seus ionquis que van morir aixafats al creuar la carretera en estat catalèptic. Hi ha un vocoder amagat.

UK a cavall
Revisió dels estils musicals practicats a la pèrfida albió en les darreres dècades –des del ie-ié passant pel northern fins al manchester sound. La nostra cançó més ballable. Qui té fam, somnia truites.

A la Fageda
És la nostra balada psicodèlica, amb solo de bateria inclós –volíem enfotren-se’n del nostres ídols del zepelí, de fet, fins i tot hi ha un mellotron! Una cançó amb xalalàs ambientada en el locus amoenus català per excel•lència: la fageda d’en Jordà. Pel que fa la lletra, és una barreja entre versos de Maragall i una reescriptura dislocada de La mort i la primavera de la Mercè Rodoreda.

Lo xicotet bandoler
La crida del bosc, el contraban, l’assassinat de noies al riu com a tòpic del rocknroll, cantar la lletra de l’himne del Barça però canviar-li la melodia, desbarre sònic amb Nicolau Casaus al final.

Saltamarges
Dedicada al Roger Pelàies, factòtum de l’epicentre del hardcore i el punk que és la Roca del Vallès i a partir d’una farra post-homenatge al Kurt Vonnegut jr., que acabava de morir.

Cap al sol
Versió musical del palíndrom medieval en llatí: In girum imus nocte et consumimur igni, que també és una endevinalla. En català vol dir: “donem voltes en la nit i ens consumeix el foc”. La solució és senzilla. És la nostra cançó més llarga de molt i és una mena de repàs de la història de la música popular del segle XX, per no quedar-nos curts d’ambicions. El riff principal s’inspira en el There’s an end de la Holly Golightly. Algú ha dit que és un spaghetti-western-psicodèlic…

Fanfàrria
Ganes d’acabar el disc amb una cançó de taverna i borratxera. Una cançó de hòbbits amb flauta dolça i acordions. 

 

Lletres

Escolti senyora onada

Escolti senyora
Escolti senyora
Escolti senyora
Senyora onada!

 

El trineu

Ets com la gasolina
ets la Massiel
t’assembles al Yul Brinner
no tens pas pèl

Mai res no et despentina
et falta un peu
Baixes rabent les pistes
de Font Romeu

Ves amb compte
et robarem el trineu (x2)
Si et descuides
ens quedarem el trineu (x2)

Te les promets felices
llences coets
prossegueix l’escrutini
de les jet-sets

Dibuixes serpentines
damunt la neu
A tots fas molt de fàstic
perquè vas en trineu

Ves amb compte
et robarem el trineu (x2)
Si et descuides
ens quedarem el trineu (x2)

 

El ie-ié de l'alquimista

Vull viure arrauxat
vull viure espitregat
i més igual fer-me burilles
si la sang no vessa del meu nas
si brilla és que per dins sóc diamantat

He forjat el meu cor
a pic i barrina
canyes rom i cacaolat
per treure’m l’espina

Excavar-te és el meu fat
quars, mica i feldespat
he fet cursos d’alquimista
no et preocupis jo ja sé el què em dic
si dubtes nena mira bé el meu alambic

He forjat el meu cor
a pic i barrina
canyes rom i cacaolat
per treure’m l’espina

I és quan rius que et veig les dents
al dir 33
Tiro la corda, m’hi aboco una mica
no m’hi penso gaire i cap endins
I es va fer la obscuritat
perduts dins tes entranyes
vam renéixer transformats
en reis de les espanyes
ens pintem les pestanyes

 

Neverland

Un pot de tomàquet
et van demanar
i la caixera no te’l
volia donar

Nen, vine, apropa’t
et va dir
i mentre ho deia li van
caure els dits

La caixera, la caixera
és un zombi (x2)

Surts del súper
esparverat
el carrer és ple de fetge
i de sang

Gent a trossos
i al solar
un duel de gossos
sense cap

El teu colze, el teu cosmos
carn podrida
Caus a trossos, fas molt tufo,
ets un zombi, ets un zombi

Sembla mentida que no te n’hagis adonat que el teu cor s’havia aturat (x2)

El teu colze, el teu cosmos
carn podrida
Caus a trossos, fas molt tufo,
ets un zombi, ets un zombi

 

Han atropellat el gat

Marrameu torra castanyes
de Can Tunis al Raval
ja duu el turulo als morros
i a les mans el paper albal

Diu que diuen que
han atropellat el gat
Diuen que diuen que avui
han atropellat el gat

Marrameu se’n va anar al Nitsa
i va conèixer el Sideral
ell no sospitava q’era
el principi del final

Diu que diuen que
han atropellat el gat
Diuen que diuen que avui
han atropellat el gat

Ofegat per l’hedonisme
dels modernos de postal
el que en uns fou esnobisme
per ell resultà fatal

Marrameu compte quan creuïs
no t’enlluernin els fanals
ets una taca a la vorera
a la vorera ets un bassal

Diu que diuen que
han atropellat el gat
Diuen que diuen que avui
han atropellat el gat

UK a cavall

En un rectangle blau m’estic
pengen algues de les vores
el que ens mou és el desig
de trencar totes les coses

Qui té fam qui es mor de gana
qui té fam qui no té res
qui té fam qui es mor de gana
somnia truites (x2)
i de tant en tant
ous ferrats

Sota el mar hi ha una esfinx
té respostes de les bones
dalt la figuera s’hi està bé
no sé pas si en baixaré

Qui té fam qui es mor de gana
qui té fam qui no té res
qui té fam qui es mor de gana
somnia truites (x2)
i de tant en tant
ous ferrats

A la Fageda

T’enterraran dins dels arbres
just quan arribi l’hora foscant
vius entre flors i obagues
en els verds t’has trobat tancat

I quan surtis d’aquí
asilvestrat i ofuscat
et costarà ser feliç
els arbres alts et mancaran
El teu enemic el sol
duràs sempre ulleres fosques
recorreràs tots els garitos
et convertiràs en detritus

Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
 com mai més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, pregon i clar;
el verd de la Fageda. De la Fageda d’en Jordà.

La molsa t’ha omplert per dins
t’has plantat en una placeta
creixes amb el cap ben alt
fas ombra a les iaietes
I quan bufa el vent del nord
et sembla sentir els teus ancestres
fas tap-tap amb les arrels
i deixes ploure resina...

Saltamarges

Ets un saltamarges sense remei
amb les pròpies mans et despintes el cervell
Puges per l’escala baixes en ascensor
ningú no et demana perquè fas pudor

perquè ets un
paio punk rumbero (x2)

No tens cap ni peus no tens perdó de déu
atraques a les velles pels carrers de canovelles
Surt una nit de festa homenatge a en Bonyegut
l’enteniment abans de néixer ja te l’havies begut

perquè ets un
paio, punk, rumbero (x3)

Envoltat d’amics que l’armen per les places
una colla de gitanos et fan els coros i les palmes
a punt de sortir el sol la guitarra rasca-rasca
i els gitanos et bategen tot dient-te que ets un

paio, punk, rumbero (x3)

Dic shake-shake-shake
aixeca l’aixella (x2)
Xampú, xampú, xampú, xampú (x2)

 

Lo xicotet bandoler

Vas seguint la pista
sents un soroll rar
és l'anestesista
que et porta cap al far

dalt de la muntanya
sent un esquellot
mates a la dona
i et fas bandolerot

ets estraperlista
ets de l’almirall
creues la carena
amb queviures al cavall

però algú t’ha sentit
sents els trets a prop
fas mitjavolta
i encares a la mort

Cap al sol

Cap al sol vaig cap al sol
deixo enrere els satèlits
el meu vol no el sap ningú
faig la via dels famèlics

Tinc un urc que’m fa orbitar
a la vora dels misteris
em faig gran em faig petit
sóc com un globus que perd heli

Cap al sol vaig cap al sol
deixo enrere els satèlits
el meu vol no el sap ningú
faig la via dels famèlics

Tinc un urc que’m fa orbitar
a la vora dels misteris
em faig gran em faig petit
crec que he perdut tot el senderi

 

Videoclips

El trineu

Han atropellat el gat