Crèdits

Gravat a La França Xica (maig 2008) i a Planeta Bardamu  (primavera-estiu 2009).
Enregistrament: Guiu Llusà, Alberto Mezquíriz i Pepe Seguí (La França Xica)
i Guiu Llusà i Ramon Faura (Planeta Bardamu).
Mesclat per Guiu Llusà.
Mastering de Yves Roussel.
Produït per Guiu Llusà i Ramon Faura.

Ramon Faura: veu i guitarres
Elvis JV: violoncel i veus
Xavier Tasies: cajón, percussions i veus
amb Guiu Llusà al so.

Convidats especials: Nicolàs Faura (veus a 1), Ignacio Lois (teclat a 2d i 2f) i Jaume Pla (veus a 7).

Totes les fotografies són de Noemí Elías menys la de la portada del llibret, que és del Guiu Llusà.
Disseny gràfic: Ramon Ponsatí.

Aquest disc està dedicat als que arriben, Ava i Nicolàs, i als que marxen, Conxita Cantín i Vallès (1920-2009).

Agraïments especials a tots els que ens han ajudat a tocar: Olga Ábalos, Lluís Cots, Ignacio Lois, Miquel Sospedra i Jaume Pla (ai, els sobretaules!) i els quatre Dalton del carrer Mozart.

 

Nota de premsa (2009)

La pregunta és: Es pot fer punk amb instruments de folk?
I la resposta és: Sí.
Però calen alguns ingredients més: psicodèlia, nihilisme, sarcasme, tendresa...
I bones cançons.

Si ho plastifiquem en un CD, aquí tenim “Acusticus replica”, el nou disc de Le Petit Ramon.

Le Petit Ramon és avui el power trio menys convencional de Barcelona. Res no és el que sembla. No hi ha bateria, però si els trastos de percussió més impensables. Un cello que també sona com un contrabaix. Una guitarra acústica passada per un ampli Vox. Tres veus ben dispars disposades a emular als Byrds; acords robats a Pete Towshend, riffs inspirats pel sempre immens George Harrison, patrons rítmics brasilers, línies de cello que tant podrien venir d’una canço d’Arthur Conley com d’una suite de Bach...

Ramon Faura és un dels músics més inquiets de Barcelona. Forjat en l’escena mod (Los Interrogantes), després de grups com The Blue Tibidabo Hill Company va passar pels heterodoxos Azucarillo Kings fins que amb el nou mil•lenni va apostar pel seu projecte personal. Le Petit Ramon ha estat una formació mutant, que ha evolucionat amb el temps fins a estabilitzar-se en el trio actual, que completen la violoncelista Elvis JV i el percussionista Xavi Tasies.

Aportant talent, sensibilitat i idees a parts iguals, el trio ha anat injectant vida a aquestes cançons durant dos anys, fent-les créixer al local d’assaig, a l’escenari i, finalment, a l’estudi. Partint d’uns plantejaments acústics, han tret tot el suc possible als pedals, als loops i a les reverberacions de cada habitació del pis on gravaven.

“Acusticus replica” és la resposta subversiva al crapulisme il•lustrat dels discos anteriors. Altra vegada la ciutat com a escenari indefugible: el furor de la turba, les declaracions d’amor en hotels de luxe, la histèria de les esperes interminables als aeroports i hipermercats; odes a l’honor de cavalleria desprestigiat per la internacional botiguera, les residències geriàtriques, els poetes que s’estavellen contra la misèria administrativa, el desvergonyiment d’una classe política en caiguda lliure, les batalles domèstiques... Lletres escrites, sí, amb el revòlver a la butxaca.

Finalment, si algun malpensat creu que el títol ret homenatge al “Trout mask replika” de Captain Beefheart, no s’equivoca.

 

Lletres


I és dimecres

I és dimecres, i no m’agrada, massa gent pel carrer
I és dimecres i no m’agrada, el bus va massa ple
I és dimecres, i no m’agrada, no resta buit ni un seient
És dimecres i no m’agrada, vinc d’enterrar el meu pare

Esgotat de sentir tants pesats, deixa’m un tap i et prometo que callaran
El pavo que tinc assegut al costat, vantant-se de poder llegir Sánchez-Pascual
Mal de cap, rialles estridents, vaques indecents rient al seu seient
És dimecres i no m’agrada, vinc d’enterrar el meu pare

No em diguis que no, no em diguis que no, que tot s’acaba amb aquest cos
No et penso creure ets un vanitós els consells del meu pare eren més bons
No és possible, no pot ser així, que tot ho governi el vostre desig mesquí
És dimecres i no m’agrada, vull abraçar el meu pare.

Suite nihil domèstica

M’has humiliat al carrer / M’has humiliat a la plaça / M’has humiliat al xamfrà / M’has humiliat al mercat / Però t’estimo igual // M’has humiliat dins el pis / M’has humiliat dins de casa / M’has humiliat al safareig / M’has humiliat al saló / Però t’estimo igual // Deus pensar que així ets molt més bonica (oh, no, no) / Deus pensar que així estàs més divina (oh, no, no) / Deus pensar que així ets més atractiva / Però no és veritat // M’has humiliat al matí / M’has humiliat a la tarda / M’has humiliat al vespre / M’has humiliat a la nit / Però t’estimo igual // Deus pensar que així ets molt més bonica (oh, no, no) / Deus pensar que així estàs més divina (oh, no, no) / Deus pensar que així ets més atractiva… / Però no és veritat.

Crec que gaudeixes transformant-me en un joguet bel•ligerant / Però a mi això no em fa cap goig / Em fa sentir tan sol quan m’has agredit sota els llençols.

Qui t’ha comprat el pernil per a l’entrepà d’aquest matí? Qui va anar a dinar el diumenge amb els teus pares i va suportar consells mesquins? Qui se’n va anar de copes amb els teus amics dissabte a la nit, que amb prou feines han llegit (i tot i així creuen que són al cim i s’assemblen al Sirera)? Qui va anar a fer mountain bike un diumenge de juliol, repulsiu, repugnant i suat? No podia ser d’una altra manera, fent esport... Qui t’ha esperat al llit estirat fins les cinc del matí i has arribat amb els ulls amarats de ginebra? Ulls de bou mesquí. Qui s’ha aguantat les ganes de vomitar quan ha sentit el contacte de la teva pell sobre la seva pell? He sigut jo. Qui ha suportat les teves paraules maldestres, idiotes, lentes, que els costa de sortir d’aquesta boca de lluç? Qui s’ha trobat el bany ple de merda perquè no has passat l’escombreta després de cagar? Sí: HE SIGUT JO. Qui s’ha trobat buida l’ampolla de xampú, nu dins la dutxa i amb el cabell mullat? He sigut jo.

Vete por ahí...

No vull ser el teu pequinès / No vull ser el teu gos / No vull ser el teu chihuahua / No vull ser el teu dàlmata / No vull ser el teu gos / No vull ser el teu colie / No vull ser el teu chihuahua / No vull ser el teu xow-xow / No vull ser el teu dàlmata / No vull ser el teu pastor alemany / No vull ser el teu cocker spaniel / No vull ser el teu doberman / No vull ser el teu seter / No vull ser el teu chihuahua / No vull ser el teu sant bernat / No vull ser el teu chihuahua / No vull ser el teu pequinès / No vull ser el teu chihuahua / No vull ser el teu chihuahua / No vull ser el teu chihuahua-hua-hua / No vull ser el teu puto chihuahua / No vull ser el teu fox terrier / No vull ser el teu doberman ni fox terrier / No vull ser el teu fox terrier / No vull ser el teu gos d’aigües / No vull ser el teu gos d’atura / No vull ser el teu pastor belga / No vull ser més el teu gos / Wah-wah!! Wah-wah!! Wah-wah!!

Himne

I és veritat que és molt trist fer-se vell
però si tu ets al meu costat ho prefereixo a la joventut
I és veritat que és molt trist veure caure els cabells
però si tu ets amb mi mirant-ho ho prefereixo a la joventut

I és veritat que és molt trist veure’s engreixar
però si és perquè dinem junts, ho prefereixo a la joventut
I és veritat que és molt trist perdre un amic
però si tu restes al meu costat, et prefereixo a la joventut

t’estimo a tu

Brutícia

És el primer dia de la meva vida
que veig una bossa d’escombraries
amb el coll de la camisa obert
i una corbata de Bel

És el primer dia de la meva vida
que veig una bossa d’escombraries
amb un trajo fet a mida
i una corbata de Bel

Bosses de basura al Congrés
bosses d’escombraries a la Generalitat

És el primer dia de la meva vida
que veig una bossa d’escombraries
amb una targeta VISA
comprant a tort i a dret

És el primer dia de la meva vida
que veig una bossa d’escombraries
passejant-se en bicicleta
i després tira pel dret

Bosses de basura al Congrés
bosses d’escombraries a la Generalitat

Àvia

Àvia, no sé que és el que em fa més por de veure’t aquí asseguda
I quan em piques l’ullet i em preguntes el mateix una i una altra vegada
Assegut entre els vells, em confons amb l’avi
i això a mi m’agrada

T’acaricio el braç, m’agafes la cama
Et queixes de la tos, dius que ja no tens gana
Pitjor càstig que el foc, bellesa indecent
Què puc fer-hi jo?

El lament de Perceval

Quan tinc diners al banc, sóc molt menys educat
Quan tinc diners al banc, sóc molt menys educat
Quan tinc diners al banc, no tracto bé els meus
Quan tinc diners al banc, sóc molt més prepotent
Però això gasto tant, per no tenir diners al banc

Quan tinc diners al banc, sóc molt menys educat
Quan tinc diners al banc, sóc molt menys educat
Quan tinc diners al banc, rebrego els nens
Quan tinc diners al banc, sóc molt més insolent
Però això gasto tant, per no tenir diners al banc

Quan tinc diners al banc ja no sóc com Perceval
Ni gotes de sang a la neu, ni oca ni falcó ni foie
Quan tinc diners al banc, sóc molt més maleducat
Però això gasto tant, per no tenir diners al banc

Quan tinc diners al banc, no tracto bé els cambrers
no tracto bé els taxistes, no tracto bé el carter
Quan tinc diners al banc, escupo als tolits
També escupo als sords i també escupo als cecs

 

Maiakovski

Parat al semàfor, no sé quan temps trigaré a arrancar
Parat al semàfor, no sé quan temps trigaré a arrancar
I el temps va passant, i el temps va restant
i m’allunya de tu

Parat a la cua del súper, no sé quan temps trigaré a escapar
Parat a la cua del súper, no sé quan temps trigaré a pagar
I el temps va passant, i el temps va restant
i m’allunya de tu

Perdut dins de l’aeroport, esperant a passar pel detector de metalls
Perdut dins de l’aeroport, esperant a pitar pel detector de metalls
I el temps va passant, i el passaport no arriba mai
i m’allunya de tu

Diuen que el poeta es va suïcidar cansat d’esperar
Diuen que el poeta es va suïcidar cansat d’esperar
I el temps va passant, i el passaport no arriba mai
i l’allunyen de tu

 

Videoclips

El lament de Perceval