Crèdits

Gravat i mesclat al Carrer Ros de Olano per: Maick Alemany, Alejandro Mazzoni i Jens Neumayer.
Produït per Le Petit Ramon i Maick Alemany.
Mastering: Yves Roussel.
Les cançons i els dibuixos són obra de Ramon Faura.
Desembre 2006 /maig de 2007.

Agraïments :
En primer lloc a la inestimable participació de Les Filles del Pànic (Elvis, Gemma, Tony, Miquel, Lluís i Xavi) – sona a tòpic, però sense ells aquest disc no existiria.
Una gran ovació als convidats especials per enriquir les cançons: Miquel Cabal, Brady Lynch i Stack, Pau Riba,  Meri, Jesús Sidonie i Victor Nubla.
Una abraçada i salut a: Beatriz, Eneida Fever, Memé, mamà i àvia ; al Jordi Oliveras, Andreu Vinyes i Cristina Tascón d’Indigestió ; a tot l’equip del LEM ; al Jordi Nopca per les converses d’estiu ; Andreu Subirats, Sergi Malagarriga, Pau Badia i Diego Burian ; Eric de Casual pels ajuts atzarosos ; a Motorcombo, Eli i Flo (inexplicables i magnífics !!!) ; a l’equip Bankrobber (la conya immòbil del Marçal ; la conya verborreica del Xavi ; la conya entranyable del Jordi pi i la paciència insubornable del Ramon Ponsati) ; al Jaume Mazoni i al Sanjo pels sobretaules i acústics ; a l’equip de l’inVICtro; al Nacho Lois per compartir coneixements i músiques ; als amics del Sidecar i l’Heliogàbal; al Carles Mestre de la Sinfónica de Gavá i a la Fernanda ; al Campi per la saviesa i fer-nos sonar ; a l’Isaac i a la Lurde; al Xavi i al Roger de la [2] per ser els més enrotllats; i als dos crítics més savis de la ciutat, per aguantar la xapa (i a qui no cito per no comprometre… espero que es donin per al•ludits).

 

Nota de premsa (2008)

Morts, desastre i barbàrie és el disc de consolidació plena d’un dels creadors més valents i personals que ha donat Barcelona, Le Petit Ramon.

Morts és una obra arriscada i valenta. Le Petit Ramon beu amb criteri de les fonts clàssiques i en fa una síntesi personal. El resultat és un folk psiquedèlic que es matisa, segons calgui, amb actitud punk o dosis d’intimisme. El disc s’ha enregistrat pràcticament en viu, amb l’esperit de les Basement tapes de Bob Dylan, sacrificant perfecció per guanyar vida. I amb un ampli marge per a la improvisació.

Aquesta llibertat es porta a l’extrem al tema central: Morts, desastre, barbàrie i desaire. Són 17 minuts que comencen hipnòtics i acaben en el més absolut caos. Tony Laming a la guitarra, Elvis JV al cello i Ramon jugant amb multitud de pedals d’efectes, creant atmosferes enrarides. “O són imbècils o estic mort”, es pregunta. La peça culmina amb una extraordinària improvisació de Victor Nubla al clarinet. L’altre col•laborador estel•lar del disc és Pau Riba, que canta i mastega a la dylanesca Les hores.

Mal al cor (primer videoclip del disc) atrapa per la seva senzillesa i intensitat. El desamor elevat a l’enèsima potència: “Un matí d'abril em vaig despertar destrossat i absolutament vulnerable. Vaig fer tres trucades que no van obtenir resposta i, en calçotets, vaig agafar l'acústica i vaig composar la cançó a raig. La lletra era tan dura que vaig afegir una tercera estrofa destroyer per no posar-me vermell quan la cantés”.


Cronista modern de Barcelona

Le Petit Ramon és un cronista modern de Barcelona, un Ray Davies que surt de festa pel Raval o perd la tarda en una terrassa de Gràcia. La ciutat transpira pels porus de cada cançó: Supermercat ironitza sobre la transformació dràstica de Barcelona, mentre Ciutat petita, amb la seva subtilesa despullada, apel•la a uns records ja irrecuperables. Montjuïc allà al final és pur contrast, “en record del meu avi i dels marxons al Born, quan encara no s'hi passejaven els plastes”.

Ramon Faura, carn d’escenari des de molt abans d’Azucarillo Kings, va iniciar l’any 2003 el seu projecte en solitari, acompanyat primer per Terrorista i més tard per les Filles del Pànic, que han participat en la gravació de Morts. Actualment actua en directe amb el projecte Experimenta 3, junt amb Elvis JV (cello) i Xavier Tàsies (percussions rares). Le Petit Ramon va protagonitzar el documental Made in Barcelona sobre l’escena musical local.

Tot i la temàtica funerària i el blanc i negre de la portada, cal no oblidar que a Le Petit Ramon li agraden el gintònic i les noies rialleres.

 

Lletres

Morts (desastre, barbàrie i desaire)

O són imbècils o estic mort,
no sé què volen.
O son imbècils o estic mort,
no sé què criden.
No sé què tenen, no sé què volen:
No sé què criden.

Mira, mira com dancen entaforats al nas.
I els pantalons plens de merda,
s’ho han begut tot i no enlluernen
O són imbècils o estic mort.
No sé què volen.

O son imbècils o estic mort,
no sé què criden.
No se què tenen, no sé què volen,
no sé què criden.
O són imbècils o estic mort per sempre.

Mal al cor

Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar.
Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar

Ja puc caminar pel carrer
Ja puc mirar aquest cel tan blau
Ja puc per la finestra treure el cap
Que em fa mal el cor.

Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar.
Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar

Ja puc colar-me en el tren
Ja puc robar en el supermercat
Ja puc marxar dels llocs sense pagar
que em fa mal el cor

Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar.
Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar

Ja puc incendiar un caixer
Ja puc destrossar un bar
Ja puc fer volar un quartel
Que em fa mal el cor

Montjuïc allà al final

La vida pot ser molt agradable,
si te la mires de lluny ;
passejant pel Passeig Colón
i Montjuïc allà al final.

La vida pot ser molt agradable,
si te la mires ben estirat ;
passejant pel Passeig Colón
i Montjuïc allà al final.

La vida s’esgota tan tossuda,
quan no deus pasta a ningú
ni et doblega el mal de cap
i Montjuïc allà al final.

Arrosseguem els morts d’un bar a un  altre (bar)
aquí pillem i allà ens ho mengem,
passejant pel Passeig Colón
i Montjuïc allà al final

Tens la pell molt freda,
i m’agrada la teva llestesa,
caminant tot junts pel Passeig Colón.
Portes branca d’olivera,
 i em fa por aquesta pell tan blanca,
sepultes els mots pel Passeig Colón.

La vida pot ser molt agradable,
si te’n recordes dels morts ;
enterrats allà, a la muntanya,
i Montjuïc allà el final.
Enterrats allà, a la muntanya,
i Montjuïc és el meu final!

Supermercat BCN

No em tanqueu, no em tanqueu aquí dintre
Em fa por que em tanqueu aquí dintre
No em tanqueu, no em tanqueu aquí dintre
No vull dormir en aquest supermercat tan gran.

No vull dormir amb una croqueta
No vull dormir amb un iogurt
No vull dormir abraçat a un ensiam
No vull dormir arrupit entre els congelats.

Em fa por que em tanqueu aquí dintre
Em fa por que em tanqueu aquí dintre
Em fa por que em tanqueu aquí dintre
No vull dormir en aquest supermercat tan gran


No vull dormir amb  amb un os de pollastre
No vull dormir amb amb un os de pernil
No vull dormir amb un calamar
No vull dormir amb la gamba del Mariscal.

Em fa por que em tanqueu aquí dintre
Em fa por que em tanqueu aquí dintre
Em fa por que em tanqueu aquí dintre
No vull dormir en aquest supermercat tan gran
 

I a més m’he deixat el cotxe... molt mal aparcat
Sense ticket a la zona blava, vindrà la grua i no em perdonarà
I no vull pagar…
                …per respirar…
                    …a la meva ciutat!!

No vull dormir sota el cul d’un gran turista!!!
No vull dormir sota una càmera de fotografiar!!!
No vull dormir tapat sota un plànol de la meva ciutat!!!
No vull dormir amb l’orella de l’alcalde!!! (uns quants cops)

I me l’heu colat... per carta
I me l’heu colat... per cartell
I me l’heu colat... per ràdio
I me l’heu colat... per tot arreu.

Les hores

Masteguem el teu futur, que ja no és blau que no és de tu.
Masteguem les lletres del teu nom, ho sap tothom ho sap tothom!
Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, Masnou.
Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, Masnou.

Masteguem la teva angoixa, masteguem el teu desig.
Masteguem les teves filles, i masteguem el teu oblit.
Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, Masnou.
Masteguem amb la boca oberta, masteguem tot allò que és nou.

Masteguem els teus parents i masteguem els teus germans.
Masteguem les teves dents perquè tu sempre perds el temps.
Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, Masnou.
Masteguem amb la boca oberta, nosaltres som el teu enrenou.

Masteguem el teu futur, que ja és un mort que no és de tu!!
Masteguem les lletres del teu nom, que no tens nom que no tens nom.
Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, masnou
Masteguem amb la boca oberta, masteguem tot allò que és nou.
Masteguem amb la boca oberta, nosaltres som el teu enrenou.

Proemi eslau / Magrades tant

Anti-encomi

Hi ha mil motius per mirar un nen
I no tots passen per masturbar-se
Vosaltres, els que prohibiu
Sou els tarats que porten
La ignominia estampada al cap.

Efectivament, heu guanyat la partida
Per això, aquest disc no és per vosaltres.

Sapigueu, que si us deixem gestionar el món,
Fabricar guerres, establir fronteres i dir bestieses,
És per cansanci (sou més)
No és per desidia, sinó per impotència i avorriment.

Feu el favor de treure el CD.
Ja s’ha dit: No és per vosaltres.


Cançó

Estic cansat però t’estimo igual.
Estic cansat però et vull veure ara.
Estic cansat però t’estimo igual.
Estic cansat però et vull veure ara

I estic penjat dels teus ulls.
I estic penjat del teu nas.
I estic penjat del teu peu
I estic penjat de com seràs…

Celebro tot el que fas.
Celebro tot el que dius.
 Celebro tot el que rius
Celebro tot el que seràs…

M’agrades tant... m’agrades tant… m’agrades tant...
Em sento com un nan quan et tinc davant
M’agrades tant... m’agrades tant… m’agrades tant...
Tremolo com un flan quan et tinc davant

Els ulls oberts

Fico el sucre al cafè i
amb la cullereta faig palanca.
M’aixeco la parpella:
ja he obert un ull.
Obro l’aixeta, em mullo, primer, els peus:
Ja he obert l’altre ull.

Déu meu quin fred que fa!
Serà millor estirar-se
nu sota la colxa amb Petroni al costat.
Em mullo la panxa
i després em mullo els peus:
Ja he obert els dos ulls.

Ja he obert els dos ulls… per mirar-te a tu
Ja he obert els dos ulls… per mirar-te a tu
                    A tu…!

De jove només tenia futur i ara només tinc paraules
Vaig pensar que podria estimar-te.
Adicte a la desolació de les barres mullades.
Vaig pensar que podria estimar-te.
Per fora dec semblar un imbècil i per dintre ho sóc.
Vaig pensar que podria estimar-te.

Em mullo la panxa i després em mullo els peus:
Ja he obert els dos ulls.
Ja he obert els dos ulls.
Ja he obert els dos ulls.

BCN ciutat petita

Assegut entre dues finestres
tan sols veig la paret blanca.
Assegut entre dues finestres
només veig la paret blanca.

Immòbil i freda i el sol, que mou el sostre i escalfa el meu cap.
Immòbil i freda i el sol, que mou el sostre i escalfa el meu cap.

Assegut entre dues finestres
només veig la paret blanca.
El vent desendreça els papers on havia escrit el teu nom.
I el vent desendreça els papers on havia escrit el teu nom.

Assegut entre dues finestres
només veig la paret blanca.
I unes quantes coses s'han caigut pel camí
i ara torno a estar tot sol, i ara torno a estar tot sol.

No hi ha contracte que resisteixi al temps.
No hi ha contracte que resisteixi.
No hi contracte que resisteixi el temps, ni sentiment que no es floreixi.

No hi ha contracte que resisteixi el pas.
Del temps no hi ha contracte,
que resisteixi.
Ni sentiment que no es floreixi.

Assegut entre dues finestres
només veig la paret blanca...

I esquivo el passat dins la ciutat petita.
I esquivo el passat dins la ciutat petita.
Temo el moment de trobar-me
Temo el moment de trobar-te.
I esquivo el passat dins la ciutat petita.
I esquivo el passat dins la ciutat petita.
Fujo del què era i fujo del que era,
M'arracona el que seré.
M'arracona el no-res.

 

Videoclips

Mal al cor