BR109 300

 

Crèdits

 

Ran Ran Ran: Ferran Baucells & Jordi Farreras

Totes les cançons:

Lletra: Ferran Baucells

Música: Ran Ran Ran

Han participat en aquest disc:

Valentí Adell: Guitarra a les cançons 1, 3, 6, 7 i 11; piano a 4 i 7

Martina Borrut: Cors a la majoria de cançons

Albert Miralles: Guitarra a la cançó 8

Parròquia d'Ultra-Local Records: veus a la cançó 9

Enregistrat per Josep Tvrdy a Vapor Studio (Sabadell).

Produït per Valentí Adell i Ferran Baucells.

Masteritzat per Víctor Garcia a Ultramarinos.

Fotografies: Dani Salvà

Disseny gràfic: Ramon Ponsatí

 

 

 

Nota de premsa (2018)

Arribar fins al mar va ser l'obsessió de tots els grans conqueridors de l'antiguitat, com Genguis Khan. Allà on la terra acaba, s'obre una infinitat de noves possibilitats. Ran de mar tot pot tornar a començar, tot hi reneix.

Ran de mar, el destí et dóna una oportunitat que ja no esperaves, et brinda un darrer ball que potser ni havies somniat.

El nou disc de Ran Ran Ran comença amb aquest darrer ball i en somnia molts d'altres. Petites derrotes quotidianes que, a través de records "fets d'olors, dolors i instants", albiren la secreta promesa d'un nou començament. En podríem dir desamor ("Quadrant cançons" i "El palau dels déus" són dues perles del gènere) però en direm esperança. Perquè "és bonic perdre com tan bonic és guanyar".

"Ran de mar" representa un abans i un després en el so de Ran Ran Ran, cada cop més orgànic i càlid, per moments preciosista, amb una producció elegant i subtil. Un discurs sonor clarament pop, més lluminós que mai, però que també s'expandeix en els desenvolupaments atmosfèrics dels temes que emmarquen el disc, "Un darrer ball" i la titular "Ran de mar". Un disc proper i acollidor, marcat per la dicció d'un Ferran Baucells que més que cantar et parla a cau d'orella.

Al cap i a la fi, només es tractava de fer bones melodies, de fer cançons boniques. I d'això els Ran Ran Ran en saben molt. El contrapunt sonor, sempre en connexió màgica amb Baucells, són les percussions de Jordi Farreras, ara apostant per sons el més orgànics possible, tocant sovint directament amb les mans. Martina Borrut (Mad'zelle) aporta els cors a la majoria de cançons, mentre que Valentí Adell ha estat el principal aliat en el procés de producció a l'estudi.

Amb "Ran de mar", Ran Ran Ran fan un pas endavant per treure el cap del sotabosc on han crescut feliços i s'han desenvolupat amb comoditat. Ha arribat l'hora que tothom els escolti i que tothom es faci seves aquestes cançons, himnes subterranis que comencen a veure la llum, petites grans històries sobre aquest món estrany en què vivim.

Visca la gent destrempada, visca la gent avorrida! La gent especial. Com ells, com tots nosaltres.

 

Lletres

UN DARRER BALL

Set déus faran el senyal

El tret de sortida

I tot el que hauràs esperat

Començant pel final

És qüestió que acabi bé

L'inici és igual

Que fàcil estimar

Quan estàs bé

I ara llueixes espectacular

Els déus han conspirat

Per donar-nos aquest darrer ball

Començo a ballar...

LA GENT ESPECIAL

Tant si és bo com si no

Cregués que jo he esperat

Tant de temps tot dormint

Tant de temps meditant

Que si es verd, com si és blau

Com si és groc, com si és roig

Jo tenia esperança d'aprendre del teu goig

De viure, de jeure al prat

De seure en la immensitat

d'unes hores quan no és fosc ni és clar

Si em convides a veure

Tot allò que ens fa tan grans

Em pregunto com fem lloc per tanta gent especial

Perquè jo no venia a parlar

Jo venia a escoltar

I ma germana m'explica

Que de petita

Somniava de tant en tant

Que una fada volava

Fins al seu davant

I li deia que les coses

Van més ràpides que el llamp

I és bonic perdre

Com tan bonic és guanyar

Si em convides a veure

Tot allò que ens fa tan grans

Em pregunto si hi ha lloc per tanta gent especial

Perquè jo no venia a parlar

Jo venia a escoltar

Però jo no venia a cantar

Jo venia a escoltar

DORMIES (DESPERTES)

Despertes

I totes les tempestes

Que de matinada

Han banyat el camp

I ni ho senties

Les gotes contra els vidres

Petjades en la gespa

I el tro seguint el llamp

Però tu dormies

De la forma més senzilla

Somniant amb l'arribada

A una gran ciutat

I allà hi trobaves

Amors que ja pensaves

Que feia tant de temps que

Havies oblidat

El món girava

La lluna resseguia

Damunt de les teulades

Tots els vells fanals

I jo pensava

Que tu potser animada

Voldries tornar a veure'm

Per casualitat

Però tu dormies

De la forma més senzilla

En idiomes que inventaves

O més aviat arcans

I les paraules

O sons que pronunciaves

Els podies entendre

Però no pas explicar

EL PALAU DELS DÉUS

Un impuls teu

Ha estat un impuls teu

El que ens ha fet fora

Del Palau dels Déus

A les seves portes

Fetes d'or i joies

Tot envoltat de neu

Set déus per ser exactes

Tots amb llargues barbes

I cavallets amb trineu

Però un impuls teu

Tan sols un impuls teu

I han tancat les portes

Del Palau dels Déus

M'he quedat a fora

He mirat a esquerre i dreta

I no he trobat res meu

He fet una passa

Ara és un llarg viatge

He conegut a tanta gent

Un impuls teu

Res més, un impuls teu

I ara rimo llunes

I dibuixo estels

Un impuls teu

ves per on, però un impuls teu

I tot just me n'adono

Ja torno a ser meu

GUERRA & PAU

Mira el mar i la sorra

No hi veus bé de tant mirar?

Miro el cel i miro l'ombra

Miro el buit que m'has deixat

En l'espai que ara ens separa

Un gran fosc, un punt de blau

Tot pensant que és un mal viatge

I que no he acabat mai 'Guerra i pau'

Vam topar, era un capvespre

Segur em vaig enamorar

Em vas dir em dic Helena

I ho vaig trobar encertat

Es respira un aire clàssic

Des que voltes pel veïnat

I el teu nom rima amb la pena

Que em du cap a l'oceà

I no apartis la mirada

De la gent que va arribant

Sota el cel de Barcelona

No hi ha estels sinó fum blanc

I amb les mans a la butxaca

Disset cèntims oblidats

I un llibre que tant m'agrada

Però no he pogut acabar

A.G. JA HO HAVIA DIT

Encara que caminis enrere

Troba amics que et facin costat

Dibuixa a l'arbre les cireres

D'un estiu que encara no ha arribat

I mira el dia a la cara

Troba l'espurna del mar

I busca en engrunes de marbre

Rastres d'altres identitats

Metges, gurús, infermeres

Discos, llibres i cinema

Aprèn algunes idees

Que et serveixin fins tornar a transmigrar

I visca la gent destrempada

Visca la gent avorrida

Les coses són grises o blaves

Si no sents algú que t'espia

QUADRANT CANÇONS

He sentit com si tot fos enyorança

I he viscut con si no hi hagués esperança

En arribar a la vall

Ho he trobat tot cap per avall

I m'han dit que havies fugit

Amb un estudiant de Belles Arts

I de record m'havíeu deixat un teu retrat

Havíem rigut quan anàvem cap a França

M'havies dit 'Tout c'est bien, no passis ànsia'

Però al final van treure el cap

Amenaçants, les guillotines

A la plaça del mercat

Sense números ja pel ball

Tot just havent desmuntat l'envelat

I més d'un m'ha dit que per acabar així

Potser millor no haver mai coincidit

I ara em passo els dies estudiant Finances

Comptant cançons, quadrant acords i reposant-me

Els dvds originals

D'aquelles pelis orientals

Que miràvem plegats

Jo et preguntava 'Què ha passat?'

I tu em deies 'Res, tampoc ho he entès, però molen tant!'

L'HOME MUSSOL

Si et pregunten si tinc sort

Tinc tanta sort

Si em demanes si tinc son

Tinc tanta son

Però si em busques a deshores

I et diuen que no hi sóc

Segueix el cant de l'òliba

I així emprendràs el vol

Ahir vaig veure l'home

Amb els ulls com un mussol

Primer em va fer mig broma

I un curiós gir amb el coll

HAVENT SOPAT

Deixes la porta oberta

Totes les coses llestes

Els primers amics va arribant

Gent que no pensaves veure

Junt amb els amics de sempre

Reprenent converses especials

Ja ho saps

Havent sopat

Intenta trobar una guitarra

I toca el primer que et passi pel cap

Ja ho saps

Havent sopat

Entre tots fareu la xerrada

I potser algú dirà alguna veritat

El llibre blanc a un lloc visible

Amb versos que tots coneixen

Tot girant planes a l'atzar

Cançons genials, temes que et sonen

Ben triats, velles i noves

I si algú s'animés a ballar

Ja ho saps

Havent sopat

Intenta trobar una guitarra

I toca el primer que et passi pel cap

Ja ho saps

Havent sopat

Entre tots fareu la xerrada

I potser algú dirà alguna veritat

RAN DE MAR

Fixa't bé, no hi ha més condició

Fer amb el cap el gest de sí o no

Ves més enllà de tot, ran de mar

Busques el mateix que Genghis Khan

Això va així, al camp no pots parar

Sents el terra viu a cada pas que fas

Ves més enllà de tot, ran de mar

Busques el mateix que Genghis Khan

No vulguis ser com jo quan siguis gran

Els records estan fets d'olors, dolors i instants

Però tu ves més enllà de tot, ran de mar

Busques el mateix que Genghis Khan

SENZILL

Senzill com fa una estona

Quan jèiem de costat

Un vers com una ploma

I el món sembla arreglat

I ahir vaig veure un home

Ben vestit, tot mudat

Donava fe que el món és boig

I encara més aquí a ciutat

Però tu parles el meu idioma

Quan arrufo el nas

Somrius, tot seguit volen

Neguits del meu passat

I el te que s'evapora

Mentre et deixes estimar

Fa un rosetó amb el raig de sol

Que ens va il·luminant

Senzill com fa una estona

Quan jèiem de costat

Un vers com una ploma

I el món sembla arreglat

 

 

Vídeos

Guerra & pau