BR051 300

 

Créditos

dedico este disco especialmente a mau, por su inspiración, oreja y sonrisa.
también a david, lluís y càndid por hacerme volar.
a la familia toda y a mi madre, por el cariño, la casa, la paciencia i la comida.

***

muchas gracias:
a ramon elies y familia por el hammond.
a edu por las ideas astrales.
al hotel pamplona por la portada.
a bankrobber por el entusiasmo.
a mariona por la compañía.
a ferran font por el ampli.
a yves y sus orejas de oro.
a quim gomà por el própolis.
a irina y cal bepanyo.
al cor exaudio
a las alguas y el arroz integral.
al plátano frito.
y sobretodo a los que tocan estas canciones.

***

producido, grabado y mezclado por dalmau boada y joan pons, de noviembre a enero de 2013 en ca l'eril, guissona.
masterizado por yves roussel.

en este disco tocan y cantan ildefons alonso, artur tort, sidru palmada, pep garau, genís bou, mau boada, josep maria virgili, joan colomo, càndid coll, lluís rueda, david paco, albert cirera, albert trabal, marçal calvet, eduard vila y joan pons.

coro de chicas: laura bacardit, susana enrich, clara lópez, núria monclús, carme monclús, nina pallarès, mariona planas, roser ramon, joana ribera, anna rodríguez y laia tort.

arreglos de viento: genís bou.

els mates mates y la orchestra fireluche están del revés en algun momento del disco.

la letra y música de todas las canciones son de joan pons villaró.

"la fi" está inspirada en el cuento homónimo de pere calders.

***

portada pensada y realizada por eduard vila, ramon ponsatí, román yñán y montserrat.
fotos de román yñan.
diseño gráfico de ramon ponsatí.
disseño de las letras de eduard vila ‘regalim’.

en la portada aparecen: gemma pasqual, núria armengol, ricard formatjé, pergolesi, quim gomà, josep pla, marçal lladó, aleix vila, salvador dalí, joan pere codina, nina simone, nina bou, gisela bou, el senyor metz,  andreu mates, luca mates, ignasi alemany, un pajarito que volaba y algún ser que no quiere ser dicho.

 

 

Nota de prensa (2013)

El Petit de Cal Eril emprede su peculiar odisea. Se sumerge hasta el fono del mar como un plomo, aprende a respirar bajo el agua, se convierte en objeto de investigación científica, despega hacia el espacio exterior y, al ver peligar su integridad, se transforma en plancton y flota invisible por todas partes.

Se trata de la letra de una canción, pero esta historia podría resumir el periplo del propio Petit de Cal Eril. Se reinventa disco a disco, huiendo siempre del camino previsible y, con esa cara de no romper ningún plato, lo que va rompiendo son moldes. Tras la angustia y la nostalgia “Vol i dol”, sale el sol. Él quizá no lo admitiría pero se le ve optimista y contento. Se le ve libre. “Nadie va a quitarnos las ganas de reír”, canta.

Con tanta alegría, las canciones fueron aflorando una tras otra... Una, dos, tres... Y así hasta 17, las 17 joyas que forman este doble vinilo que se llama “La figura del buit” (la figura del vacío). O la figura del 8. ¡Hasta el infinito y más allá!

A “La figura del buit” se entra por la portada. Súbete por los balcones, fisgonea tras las cortinas y descubre quién se esconde tras la sábana del fantasma. Joan Pons emula a Ray Davies en la doble faceta de narrador de historias y retratista de personajes. ¿Quién es R. Lee? ¿Quién es el farmacéutico de Lleida? ¿Y la chica pelirroja de los zuecos? Todos forman parte de un mismo universo, són pequeños eslabones en la continuidad del tiempo. “Estamos hechos de sueños y vidas de antaño, somos milagros de un espíritu cósmico”, sí. O por decirlo de otra manera: “Esas montañas ya estaban aquí cuando yo no era más que un pequeño brote de pino”. Pues eso.

Si jugamos con la fonética, la figura del 8 remite a los micros de cinta y a la tecnología analógica.  Esta ve tocaba seguir la lógica indie. O incluso punk. “La figura del buit” es puro do-it-yourself o almenos do-it-with-your-friends. El disco se grabó en el teatro de Guissona codo a codo con Mau Boada (Les Aus, Esperit!). El resultado es un disco de sonido negro y crudo. La psicodelia le sale por las orejas. Un poco como los Yo La Tengo versionando clásicos del soul. Un poco como el “Forever changes” de Love. Hay melodías luminosas de escuela Motown y armonías californianas. Hay saxos, trompetas y trombones. Y un coro de chicas. Y el sonido crunchy del hammond sustentando un edificio rítmico que por momentos querría hacerte bailar. Todo forma un collage al estilo “Sandinista”, donde los hits potenciales conviven con experimentos impensables.

El Petit de Cal Eril emociona y sorprende a partes iguales desde aquella lejana maqueta, “Per què es grillen les patates?” (reeditada hace poco en vinilo), pasando por la presunta inocencia de “I les sargantanes al sol” (2009) y el misticismo de “Vol i dol” (2010). Tras deshacer su banda habitual para reinventarse, ahora Joan Pons retoma el camino con “La figura del buit” y añade más quirates a un cancionero que ya brilla entre lo mejor que ha dado nuestra música en los últimos años.

Por más que se transforme y se reinvente, cuando El Petit de Cal Eril se pone a cantar es incapaz de no hacerte feliz.

 

 

Letras y músicos participantes

la figura del 8

el món vist de baix acollona
però segur que mai ningú sabrà com oblidar qui és
(segur que mai ningú podrà o sabrà com oblidar qui és)
com tots passem l’estona sense saber què es el que ens passarà demà si un cas caiem
quin pes més gran soporta l’ésser, milions d’incògnites
i jo sense saber restar
quan d’un gra en fem muntanyes
llavors un vent malvat, molt fort, preciós, trempat ho fot volar
la figura del vuit cau com tu tan li fa, del dret, com del revés
quan creus saber què esperes llavors el buit et ve de cop i caus avall fins l’infinit
la figura del buit cau com tu
tant li fot del dret com del revés
la figura del buit cau com tots
tant li fa si et distreus i vas de cap

Batería: Ildefons Alonso
Y el Coro de Chicas cantando del revés.

amb tot

amb tot només quedo jo
tan sols un tros de vent
que se’n va com tot a l’infinit
amb molt d’esforç em faig sentir més lliure
quan tot m’empeny al fons, a l’abisme
conèixer-vos a tots és tan bonic
que em fa viure
que em fa créixer i ser petit alhora
llavors tempestes com tots els dimecres
moixons amagueu-vos
que és tard i vol ploure
amics de les plantes
amics de tots nosaltres
ningú ens treurà mai les ganes de viure
amb tota la paciència
de mossegar les ungles
amb aquesta peresa
t’enlaires tot d’una
com molt abans somiaves
tan alt que no hi arribes
ningú ens treurà mai les ganes de riure
amb totes les coses
que et fan sentir lliure
amb tan sols aquestes
va la pena viure

Batería: Ildefons Alonso
Bajo: Dalmau Boada
Rhodes: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombón: Sidru Palmada

lleida frega fraga

en siset té un nét farmacèutic
enganxat a l’orphidal
com cal, de dilluns a divendres
serveix farmàcia i es distreu
tastant estomacals i algun somnífer
és expert en mal de coll
espidifen i fluidasa
i pastilletes lizipaina,
és el farmacèutic de lleida
els dissabtes treu de festa l’indíbil
i deixa en mandoni en un banc
és expert amb mals de caps
aspirina
vuit gintònics i agafa el son
és el farmacèutic de lleida

Batería: Ildefons Alonso
Hammond y gritos: Dalmau Boada
Rhodes: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombón: Sidru Palmada
Coros: Càndid Coll

com un plom

com un plom m’endinso dins del mar
capficat per no haver fet cap cançó en més de dos anys
estirat al fons del mar Pacífic
busco manuals de com respirar al fons del mar
veig passar un transatlàntic
quina panxa m’he vist estirat a sota el mar
havent passat ha deixat una pluja d’aigua
que es fa curiosa a dins del mar
com la llum m’endinso dins de casa
i veig com l’aigua deixa el seu rastre després del meu pas
consternat després d’haver viscut un naufragi total
he après a respirar a sota el mar
esdevinc un cas d’estudi atípic per biòlegs marins
que inunden universitats i centres marins
fins a la nasa la cosa ha sobtat i em volen enviar a l’espai més llunyà
per investigar
jo m’hi avinc i ja sóc a deu mil millions de quilòmetres del meu llit
l’experiment em permet comprovar que més fàcil d’estar
en total llibertat a l’espai sideral
i respirar com ho feia al fons del mar
entre algues o estrelles m’hi sento tan normal
el resultat de  nou sorprèn a tots i la gràcia inicial
s’ha convertit en un odi general
les intencions d’eliminar ma persona esdevenen per mi d’allò més preocupants
i de sobte em faig fonedís com el plàcton i viatjo invisible per la via làctea
oh, sóc tan feliç invisible allà on passo
però em fa sentir tan sol

Batería: Ildefons Alonso
Rhodes: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombón: Sidru Palmada
Y el Coro de Chicas.

estramoni (finis laus deo)

amb estramoni posat a sota del coixí
en un mal somni de l’ensurt es va morir
dins una saca a una fossa va a parar
un dia gris i mig plujós dalt d’un turó
ningú el plora, ni tan sols hi ha una flor
sonen campanes, toquen a morts, però no es per ell
rere la boira hi ve un cavall d’un pèl roig clar
i al darrere un penjat tot caminant
i jo me’l miro
té els ulls més clars que hagi vist mai
em diu “bon dia”
i jo em quedo mut, calla’t
s’acosta lent, fins al forat
veig una llagrima que a mitja galta s’ha gelat
hi llença un lliri
que al tocar a terra s’ha trencat
en mil bocins que semblen neu dins el forat
quan de tot d’una m’ha semblat veure un moviment
de dins la saca en surt un braç amb puny tancat
ha perdut el senderi i s’ha fet el mort
i s’ha despertat a dins el sot

Batería: Ildefons Alonso
Guitarra acústica: Dalmau Boada
Hammond: Artur Tort
Campanas: el sacristán de Guissona.
La Orchestra Fireluche suena del revés al empezar.

r. lee

diu que l’ha vist i està sonat
jo no ho crec pas
tocat de l’ala, il•luminat
ho veu tot clar
amb un embut es va empassar
tot el que ara sap
i quan ell vol ho deixa anar
i et quedes clavat
diu:
“no és pas res de nou
això ho sap tothom!”
quan diu que beu és que ho ha vist
i ja ho ha oblidat
quan no diu res ho té tot dit
i es posa a ballar
si et mira als ulls veus que en el fons
és el que hi ha
entre tu i ell hi ha un forat
que ell ja va saltar
diu:
“no és pas res de nou
això ho sap tothom!”

Batería: Ildefons Alonso
Hammond: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombón: Sidru Palmada
Solo de guitarra eléctrica: Albert Trabal


la perla

sap anar amb esclops i no calla
cou mentre el cabell es raspalla
tots els platets li remenen
el seu pèl roig estavella
quan el seu sol t’il•lumina, rius!
el més curiós serà màgic!
el supercòsmic t’espanta
però ella sap com atrapar-te’n
els seus nusos son galàctics
és tan brillant que enlluerna
quan està absent, et despista
no sabràs com apartar-te’n
balla el seu vals i no et queixis
que afortunats de tenir-la
creus que ets capaç de triar bé
però ni tan sols veus passar-ne

Batería: Ildefons Alonso
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombón: Sidru Palmada


gribi bestial

som fets de somnis i vides d’abans
que quan l’ensopegues
et deixa distant
i quan l’encomanes et quedes igual
com sé que el que m’espera
és menys estrany
que el que ara em passa quan ho veig clar
que el que m’atansa a ser més com cal
on tot sembla que agafa sentit
com quan ensopegues al teu caminar
quan et despertes d’aquest sotrac
som fets de tones de pols seminal
que quan l’estornudes et quedes igual
i quan la mossegues fa un gribi bestial
som tots miracles de l’esperit còsmic
petites mostres del pànic diví
tot se m’escapa però soc tan feliç

Batería: Ildefons Alonso
Hammond: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombón: Sidru Palmada
Guitarra solista: Eduard Vila

oh! fresc

oh! que fresc és aquest riu on em fas banyar
però que estic tranquil aquí al teu costat.
oh! quin goig que em fa aquest berenar
d’ametlles entre pedres
i un tros de pa
oh,  però com n’és de trist
que no coneguis els meus fills

Slide guitar: Dalmau Boada
Trombón: Sidru Palmada

ei! sents com refila l'òliba? 

ei tu! que no s’acaba l’aire
que no es perd mai el temps
que aquest sempre es guanya
ei noi!
la vida no es un pols
és fàcil d’enganyar-te
però saps respirar sol
sí!
apaga ja la ràdio
quan els diners s’acabin
de què cony parlaran?
oh, sí, jo vinc allí on em portis tu
posem-nos dins de l’aigua
i no pensem en res
ei! estira’t aquí al sol
fumem un cigarret
sents com refila l’òliba?
oh, que dolç és aquest aire
que amarg aquest tabac
que s’endinsa dins meu
oh! les coses més petites em treuen les pors,
i les més immenses m’eixaplen el cor
oh, aquestes muntanyes, ja eren aquí
quan jo tan sols era un petit brot de pi
oh, les aigües que baixen pel riu on nadem
eren dins del mar i jo n'era un peix
oh, d'entre tantes coses que hem pogut ser
ara som perletes a dins del femer
oh! les coses més petites em treuen les pors
i les més immenses m’eixaplen el cor
oh! oh! les coses més petites m’eixaplen el cor
i les més immenses em treuen les pors

Batería: Ildefons Alonso
Hammond: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombón: Sidru Palmada

el gat s'està fotent el colom

amb un de sol no en farem res?
fan falta tants maldecaps per ser inconscient
amb un estrip al nou jersei
no és cap fet estrany no entendre el perquè
si d’entre tants hi ha un sol moment
que et faci lúcida la ment
llavors entens tots els perquès
però se’n van en un instant
d’aquest precís i pur moment
l’inconscient te’n fa vident
i quan se’n va et deixa un buit
que passa a ser un maldecap
i fa que torni a començar
amb un de sol no en farem res?
fan falta tants maldecaps per ser conscient

Batería: Ildefons Alonso
Contrabajo: Josep Maria Virgili
Hammond: Artur Tort

sant pere

un dissabte al mes se’n va a comprar a baix al poble
i després tornant recull dels marges herbes rares
dins una cassola, aigua, sis cabeces d’alls i arranca el bull
té milions de pots i pels racons semblen donzelles
i amb cuques de llum fa pistes d’aterratge dins de casa seva
un dilluns al mes que n’obre un pot i es beu sencera
s’ajeu fora el banc que és ben calent per ser de pedra
sis avions de guerra sobrevolen casa seva mentre esperen
ell controla el trànsit quan aixeca la parpella
és feliç d’estar-s’hi perquè no hi ha meravella
més al•lucinant que estar al seu banc en la verbena
vuit cabeces d’all sobrevolen la veritat a casa seva
fileres de cuques de llum guien l’aterratge de verbena
sis campanes dins la nit marquen que ja és de dia

Batería: Ildefons Alonso
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombón: Sidru Palmada


la fi


quina llàstima tant ros com eres
- mai no he portat barret
camino pel carreró amb les mans creuades
quan de sobte un vélo m'atropella
la fi
quina llàstima tant ros com era
duu un barret d'un verd tristoi
i les mans a les butxaques, són deu cèntims que val ma vida
soc mort de profecia que val xavalla
la fi

Batería: Dalmau Boada
Rhodes y Hammond: Artur Tort
Saxo tenor: Albert Cirera

muntanyes màgiques

m’ha agradat menjar aquests pinyons
és tan dolç aquest meló
magranes àcides, les figues plàcides
m’ha agradat tant
estar amb aquests moixons
és tan dolç somiar en els teus turons
muntanyes màgiques
són parts de tu
ets mel que regala el món
ets verda i de mil colors
ets suau, cua d’esquirol
ets pardal quan aixeca el vol

Batería: Dalmau Boada
Rhodes: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombón: Sidru Palmada
Violín: Marçal Calvet

què en farem?

què en farem dels pinyons que cauen?
esperar que arbre en sortirà
què direm quan els mots s’acabin?
espereu que algú parlarà
què en farem de tant estimar-se?
esperar que l’amor vindrà
on anirem quan això s’acabi?
ho sabràs quan s’acabarà
què en farem de les nous que cauen?
esperar que el toixó vindrà
què puc fer quan tot això em cansi?
doncs parar i esperar a demà
com ho has fet per saber-ne tantes?
esperant i sabent mirar
qui em dirà cap on posar-me?
ningú, noi, t’hauràs de mullar
què en farem dels pinyons que cauen?
esperar que arbre en sortirà
què esperem quan això s’acaba?
esperem que hi hagi demà
qui em dirà cap on posar-me?
Ningú, noi, t’hauràs de mullar
quan sabré que estic on em toca?
ho sabràs si ets feliç allà

Contrajo: Josep Maria Virgili
Rhodes: Artur Tort
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombón: Sidru Palmada
Coros: Joan Colomo y el Coro de Chicas

oh! fredes

oh, fredes com tu no n'he vist mai en semblant viatge
oh, tapes la llum quan veig un miratge que em recorda el pare
oh, xispes com tu encenen paratges i fonen els arbres
oh, restes de mi, seran com pols en aquests prestatges
oh, bledes com jo ja n'hi ha hagut d'altres que viuen salvatges
quan anem despullats rere l'alfals d'aquest paisatge
oh, ens han destapat i correm buscant un altre paratge
que ens ajudi a passar un nou hivern per sobre els arbres

Batería: Càndid Coll
Guitarra eléctrica solista: Lluís Rueda
Sintetizadores: David Paco

obriu les mans

obriu les mans
que no ho veieu
n’hi ha per tothom
tanquem els ulls
mirem endins
n’està ben ple
les fonts d’aquest jardí
són tan gegants
els fruits del més petit
aquest ens serviran
sentim com cau fins baix als peus
i no fa mal
sabem que és nostre
i que en el fons no és més que res
els ponts d’aquest camí
estan desfets
però es pot travessar el riu
per un mateix
amarg i suau
ha estat cansat
som-hi!
llimat i llarg
restant-hi el cap
únic
ets fel de mag
és curt i ras
compte
som rics
d'esperit
és vi
és vida teva

Voz y coros: Joan Colomo
Batería: Ildefons Alonso
Contrabajo: Josep Maria Virgili
Saxo: Genís Bou
Trompeta: Pep Garau
Trombón: Sidru Palmada
Sintetizadores: David Paco

 

Videos

Gribi bestial

Lleida frega Fraga

La perla

Amb tot (acústico para Yogurt Music)

Ei! Sents com refila l'òliba?

Lleida frega Fraga

La perla (acústico para Tots Sants)

Estramoni (en vivo para Tots Sants)

<iframe src="http://player.vimeo.com/video/67678150?title=0&byline=0&portrait=0&color=f15928" width="560" height="315" frameborder="0"