BR086 300

 

 

Créditos

Producido, grabado y mezclado por Jordi Matas Domènech.
Música y letras de Joan Pons Villaró.
En este disco han tocado: Jordi Matas, Ildefons Alonso, Artur Tort, Dani Comas y Joan Pons. Todos ellos participan de los arreglos.
Grabado y mezclado en el Teatre de Ca l'Eril, Guissona, durante enero y febrero del 2016.
Masterizado por Jeff Lipton y Maria Rice en Peerless Mastering, Boston, MA.
Diseño y arte de Eduard Vila.
Fotografías y arte de Román Yñán.

 

 

Nota de prensa (2016)

El Petit de Cal Eril emociona y sorprende a partes iguales desde aquella ya lejana maqueta, “Per què es grillen les patates?” (posteriormente reeditada en vinilo), pasando por la presunta inocencia de “I les sargantanes al sol” (2009) y el misticismo de “Vol i dol” (2010). Más tarde se reinventó con “La figura del buit”, doble salto mortal sin red. Y ahora añade nueveas joyas a un cancionero brillante con un nuevo disco, “La força” (en castellano, “La fuerza”), que toma impulso en estos antecedentes para saltar hacia mundos inexplorados ávidos de ser descubiertos.

“La força” habla de cosas que no pueden decirse ni se pueden ver. Transita por paisajes dulcemente fantasmales, a la vez confortables e inquietantes. Nos sumerge en un universo atemporal, sin otros referentes que las personas o la naturaleza. El misterio preside todo el disco. Y poco a poco nos sirve nuevas claves que tal vez conducen a la resolución o a lo mejor nos brindan nuevos enigmas. El Petit de Cal Eril aprendió un secreto y nos lanza una invitación para comprenderlo. Y quién lo descubra –avisamos ya de antemano- nunca volverá a ser el mismo.

El camino para llegar hasta aquí no ha sido tampoco el habitual. Tras la aclamada gira de “La figura del buit”, Joan Pons llevaba un año largo en la retaguardia, tocando la batería con Ferran Palau y grabando otras bandas en su teatro-estudio. Parece ser que para escribir estas canciones tuvo que encerrarse un una cabaña en pleno invierno. Allí, tras unos días de niebla intensa y guiándose solamente por lo que escuchaba (voces, ruidos) o imaginaba, las canciones emanaron y el nuevo disco de El Petit de Cal Eril empezó a tomar forma.

Una vez con las canciones bajo el brazo, enroló en la aventura al productor y multiinstrumentista Jordi Matas (aliado clave en este proyecto) y a los Dani Comas (bajo), Ildefons Alonso (batería) y Artur Tort (teclados). Juntos han construído un disco crudo, parco en elementos pero cuidadoso con los detalles más mínimos: puede comprobarse en una gama de canciones que va del rock psicodélico (“Els altres”) hasta pasajes extremadamente íntimos (“El plor”, “El senyal”) o momentos más rítmicos (“El salt”, “El cor”).

Este cuidado se nota también en el concepto artístico de la carpeta, urdido en colaboración con Eduard Vila y Román Yñán. Partiendo del Land Art experimental de los 70 y transportando sus ideas al corazón de la Segarra, nos da las primeras pistas para adentrarse en el disco con un código de señales hecho de piedras, ramas y espejos. “La força” se publica en tres formatos -vinilo, disco compacto y casete- con pequeñas variaciones visuales para cada uno de ellos.

Con este nuevo disco, el Petit de Cal Eril ha hecho un pequeño milagro y nos invita a participar de él. Que la fuerza nos acompañe.

 

Letras

el cap

Obro els ulls
d'un sol cop
duc el cap
dalt d'un cos
és extrany
no és el meu

el senyal

Com s'explica aquest fum blanc
d'una foguera al camp
com s'hi arriba a aquest indret
cal seguir el camí fins dalt
qui s'amaga al cau
no reposa en pau
qui s'amaga al cau
no descansa en pau
he vist gent al sortir el sol
mengen fulles i se'n van
han passat pel meu davant
un s'atura
- em dic Joan.-
qui m'ho hauria dit
m'ets molt familiar
qui ens ho hauria dit
veig que ja te'n vas
d'un forat en surt un pal
ell l'agafa i fa el senyal
han fugit del meu davant
m'he girat en ni un badall
no els busquis pas
no els trobaràs
no els has d'esperar
ells sabran on vas


els altres

T'he obert el cor amb una closca
hi he vist un roc i una pansa
dins al teu cap
hi ha una poma
l'he mossegat
i és tan amarga
cal dir qui som quan se'ns demana
aneu a cagar, fem el què ens dóna la gana
he tret el roc per veure què passava
no hi he vist més que una mosca
ha fet un vol al veure'm la cara
- jo foto el camp, hi fot tanta rasca -
cal dir qui som quan se'ns demana
aneu a cagar, fem el què ens dóna la gana
cal dir qui som quan se'ns demana
vés a cagar, faig el què em dóna la gana

 

el punt

He arribat al lloc on el camí
es parteix en dos
un s'enfila amunt vora el riu
l'altre gira fosc cap dins al bosc
he arribat al punt on el destí
no em respon
ni sé quant de temps fa que hi estic
ni sé quant de temps hi restaré
ha caigut un llamp a mitja nit
ha partit un arbre que s'ha encès
he voltat les flames fins saber
el què vol dir.
"no sé com mirar-m'ho, clar com és"
-diu-
de fora estant

el plor

És un raig de maig
dins una tempesta
una pluja fina
ara et veig brillar
és un sol de març
que no vols mirar
ets dins la tempesta
però no et vols mullar

què dimonis creus que et pot passar
què et fa tanta por del que vindrà
jo no sé què dir-te del demà
però la vida és curta com un llamp
ja de res serveix, ni curt ni llarg
ja no cal distreure's ni pensar
jo no crec que sigui complicat
estimar-te tal i com ho faig

que no tinc cap pressa
si no en vols parlar
és més fàcil seure
i veure'ls passar

que no fa cap falta
ja no et cal dir res
sinó fos la cara
que et deixés plorar

què dimonis creus que et pot passar
què et fa tanta por del que vindrà
jo no sé què dir-te del demà
però la vida és curta com un llamp
ja de res serveix, ni curt ni llarg
ja no cal distreure's ni pensar
ja no crec que sigui complicat
estimar-te tal i com ho faig

el salt

Dóna'm la mà
entre els dos farem un salt
fins la cabana  
fins arribar al punt més alt

tens una força
mai a ningú faries mal
però si pertoca
pots arribar a ser mortal

dóna'm els ulls
per poder mirar
com tu em veus
no ho fas com el mirall ho fa

bufa'm la vena
que tinc incrustada al cap
deixa'm l'esquena
per a poder-hi arribar

el cor

Un camp de blat es mou
sents el vent dins el teu cos?
tu et fons
i jo dins teu
som tots dos el mateix tros
el mateix cos
el mateix
d'aquest camp tots els espais
són petites parts canviants
no ens movem
només flotem
jo dins teu
com tu dins meu
com tu ets dins seu
com tu ets
un polsim de flors
un trosset de tots
res que calgui dir
res que calgui fer
quant hi veig dins el teu cos
tens dos cors i un dels dos
és dins teu com tu ets dins meu
és dins teu
com tu ets dins seu
com tu ets dins meu
com tu ets dins meu
sóc dins teu
tu ets dins meu
sóc dins teu
com tu ets dins meu
jo sóc dins teu
com tu ets dins seu
jo sóc dins teu
com tu ets dins meu
com tu ets dins meu
com tu ets dins meu

el verí

S'estiren en munts de flors
s'abracen els uns amb tots
somriuen al veure'm quiet
s'atansen i em deixo fer
han nascut d'entre les pedres
ni imagines com s'estimen
han crescut entre les feres
ni imagines
ni t'ho esperes
t'abracen al veure't trist
t'estiren per veure el cel
t'hi agafes de mans i peus
són lliures
i tu, com ells
has nascut d'entre les pedres
ni imagines com t'estimen
han crescut entre les feres
ni imagines
com s'estimen, com s'estimen, com s'estimen
quan sembla que ja els he entès
s'esfumen entre les dents
somriuen al veure'm quiet
sóc tendre, però no com ells
han nascut d'entre les pedres
ni imagines com s'estimen
han crescut entre les feres
ni imagines
com s'estimen, com s'estimen, com s'estimen

la trampa

D'ara endavant
no hi ha cap casa
tot el camí
és com una trampa
no entenc que calgui marxar
no ho entens, però bé que segueixes.
Passats els pins
saltem el marge
hi ha un trencall
hi som dins la boira
no entenc que ens deixin passar
no ho entens, però bé que disparen.
correm fins dalt
la roca ens resguarda
farem un foc
amb troncs i branques
surt una mà
darrere la flama
toca'm la cara
i en surt una llàgrima
d'ara endavant
el mar és la boira
llencem-hi un roc
escoltem com cauen  
no entenc que calgui marxar
no ho entens però bé que segueixes
no entens que calgui marxar
si no ho entens no cal que segueixis.

l'adéu

En un racó
del teu calaix
i cau un tros
trist de paper:
no sé si sabré
explicar-t'ho bé

en uns rostolls
d'un ametller
al soc d'un bosc
o en un paller
no sé si sabré
què és el què et diré

en un camí
ple d'esbarzers
en un bell pi
un llamp caigué
no sé si sabré
què és el què he de fer

en un camí
que no sé on va
et dic adéu
al teu davant
no sé si voldré
no sé si en sabré

m'enterraran al teu davant
no sé ben bé com m'ho prendré
no sé si sabré
no sé si voldré
no sé si podré
no sé què he de fer

 

Videos

El cor

El plor