Créditos

Grabado en La França Xica (mayo 2008) y Planeta Bardamu  (primavera-verano 2009).
Grabación: Guiu Llusà, Alberto Mezquíriz y Pepe Seguí (La França Xica)
y Guiu Llusà y Ramon Faura (Planeta Bardamu).
Mezclado por Guiu Llusà.
Mastering de Yves Roussel.
Producido por Guiu Llusà y Ramon Faura.

Ramon Faura: voz y guitarras
Elvis JV: violoncelo y voces
Xavier Tasies: cajón, percusiones y voce
con Guiu Llusà al sonido.

Invitados especiales: Nicolàs Faura (voces en 1), Ignacio Lois (teclado en 2d y 2f) y Jaume Pla (voz en 7).

Todas las fotos son de Noemí Elías menos la portada del libreto, de Guiu Llusà.
Diseño gráfico: Ramon Ponsatí.

Este disco está dedicado a los que llegan, Ava y Nicolàs, y a los que se van, Conxita Cantín i Vallès (1920-2009).

Agradecimientos especiales a todos los que nos han ayudado a tocar: Olga Ábalos, Lluís Cots, Ignacio Lois, Miquel Sospedra y Jaume Pla, y a los cuatro Dalton de la calle Mozart.

 

Nota de prensa (2009)

La pregunta es: ¿Se puede hacer punk con instrumentos de folk?
Y la respuesta es: Sí.
Aunque hacen falta algunos ingredientes más: psicodelia, nihilismo, sarcasmo, ternura...
Y buenas canciones.

Si li plastificamos todo en un CD, aquí va “Acusticus replica”, el nuevo disco de Le Petit Ramon.

Le Petit Ramon es ahora mismo el power trio menos convencional de Barcelona.Nada es lo que parece. No llevan batería, pero sí los cacharros de percusión más impensables. Un cello que también suena a contrabajo. Una guitarra acústica pasada por un ampli Vox. Tres voces muy dispares con ganas de emular a los Byrds; acordes robados de Pete Towshend, riffs inspirados por el siempre inmenso George Harrison, patrones rítmicos brasileños, linias de cello que a la vez remiten a las canciones de Arthur Conley o a una suite de Bach...

Ramon Faura es uno de los músicos más inquietos de Barcelona. Formado en la escena mod (Los Interrogantes), pasó por grupos como The Blue Tibidabo Hill Company o los heterodoxos Azucarillo Kings, hasta que que con el nuevo milenio apostó finalmente por su proyecto personal. Formación mutante por naturaleza, Le Petit Ramon evolucionó con el tiempo hasta estabilizarse en el trío actual, que completan la violoncelista Elvis JV y el percusionista Xavi Tasies.
 
Aportando talento, sensibilidad e ideas a partes iguales, el trío lleva dos años inyectando vida a estas canciones, primero en el local de ensayo, luego en directo y finalmente en el estudio. El planteamiento acústico se matiza sacando todo el partido a los pedales, a los loops y también a la reverbración de cada sala donde graban.

“Acusticus replica” es la respuesta subversiva al crapulismo ilustrado de los anteriores discos. Aparece de nuevo la ciudad como escenario inevitable: el furor de la turba, las declaraciones de amor en hoteles de lujo, la histeria de las esperas interminables en aeropuertos e hipermercados; odas al honor de cavallería desprestigiado por franquicias y souvenirs turísticos, las residencias geriátricas, los poetas que se estrellan contra la miseria administrativa, la desvergüenza de una clase política en caída libre, las batallas domésticas... Letras escritas, sí, con el revólver en la mano.

 

Letras


I és dimecres

I és dimecres, i no m’agrada, massa gent pel carrer
I és dimecres i no m’agrada, el bus va massa ple
I és dimecres, i no m’agrada, no resta buit ni un seient
És dimecres i no m’agrada, vinc d’enterrar el meu pare

Esgotat de sentir tants pesats, deixa’m un tap i et prometo que callaran
El pavo que tinc assegut al costat, vantant-se de poder llegir Sánchez-Pascual
Mal de cap, rialles estridents, vaques indecents rient al seu seient
És dimecres i no m’agrada, vinc d’enterrar el meu pare

No em diguis que no, no em diguis que no, que tot s’acaba amb aquest cos
No et penso creure ets un vanitós els consells del meu pare eren més bons
No és possible, no pot ser així, que tot ho governi el vostre desig mesquí
És dimecres i no m’agrada, vull abraçar el meu pare.

Suite nihil domèstica

M’has humiliat al carrer / M’has humiliat a la plaça / M’has humiliat al xamfrà / M’has humiliat al mercat / Però t’estimo igual // M’has humiliat dins el pis / M’has humiliat dins de casa / M’has humiliat al safareig / M’has humiliat al saló / Però t’estimo igual // Deus pensar que així ets molt més bonica (oh, no, no) / Deus pensar que així estàs més divina (oh, no, no) / Deus pensar que així ets més atractiva / Però no és veritat // M’has humiliat al matí / M’has humiliat a la tarda / M’has humiliat al vespre / M’has humiliat a la nit / Però t’estimo igual // Deus pensar que així ets molt més bonica (oh, no, no) / Deus pensar que així estàs més divina (oh, no, no) / Deus pensar que així ets més atractiva… / Però no és veritat.

Crec que gaudeixes transformant-me en un joguet bel•ligerant / Però a mi això no em fa cap goig / Em fa sentir tan sol quan m’has agredit sota els llençols.

Qui t’ha comprat el pernil per a l’entrepà d’aquest matí? Qui va anar a dinar el diumenge amb els teus pares i va suportar consells mesquins? Qui se’n va anar de copes amb els teus amics dissabte a la nit, que amb prou feines han llegit (i tot i així creuen que són al cim i s’assemblen al Sirera)? Qui va anar a fer mountain bike un diumenge de juliol, repulsiu, repugnant i suat? No podia ser d’una altra manera, fent esport... Qui t’ha esperat al llit estirat fins les cinc del matí i has arribat amb els ulls amarats de ginebra? Ulls de bou mesquí. Qui s’ha aguantat les ganes de vomitar quan ha sentit el contacte de la teva pell sobre la seva pell? He sigut jo. Qui ha suportat les teves paraules maldestres, idiotes, lentes, que els costa de sortir d’aquesta boca de lluç? Qui s’ha trobat el bany ple de merda perquè no has passat l’escombreta després de cagar? Sí: HE SIGUT JO. Qui s’ha trobat buida l’ampolla de xampú, nu dins la dutxa i amb el cabell mullat? He sigut jo.

Vete por ahí...

No vull ser el teu pequinès / No vull ser el teu gos / No vull ser el teu chihuahua / No vull ser el teu dàlmata / No vull ser el teu gos / No vull ser el teu colie / No vull ser el teu chihuahua / No vull ser el teu xow-xow / No vull ser el teu dàlmata / No vull ser el teu pastor alemany / No vull ser el teu cocker spaniel / No vull ser el teu doberman / No vull ser el teu seter / No vull ser el teu chihuahua / No vull ser el teu sant bernat / No vull ser el teu chihuahua / No vull ser el teu pequinès / No vull ser el teu chihuahua / No vull ser el teu chihuahua / No vull ser el teu chihuahua-hua-hua / No vull ser el teu puto chihuahua / No vull ser el teu fox terrier / No vull ser el teu doberman ni fox terrier / No vull ser el teu fox terrier / No vull ser el teu gos d’aigües / No vull ser el teu gos d’atura / No vull ser el teu pastor belga / No vull ser més el teu gos / Wah-wah!! Wah-wah!! Wah-wah!!

Himne

I és veritat que és molt trist fer-se vell
però si tu ets al meu costat ho prefereixo a la joventut
I és veritat que és molt trist veure caure els cabells
però si tu ets amb mi mirant-ho ho prefereixo a la joventut

I és veritat que és molt trist veure’s engreixar
però si és perquè dinem junts, ho prefereixo a la joventut
I és veritat que és molt trist perdre un amic
però si tu restes al meu costat, et prefereixo a la joventut

t’estimo a tu

Brutícia

És el primer dia de la meva vida
que veig una bossa d’escombraries
amb el coll de la camisa obert
i una corbata de Bel

És el primer dia de la meva vida
que veig una bossa d’escombraries
amb un trajo fet a mida
i una corbata de Bel

Bosses de basura al Congrés
bosses d’escombraries a la Generalitat

És el primer dia de la meva vida
que veig una bossa d’escombraries
amb una targeta VISA
comprant a tort i a dret

És el primer dia de la meva vida
que veig una bossa d’escombraries
passejant-se en bicicleta
i després tira pel dret

Bosses de basura al Congrés
bosses d’escombraries a la Generalitat

Àvia

Àvia, no sé que és el que em fa més por de veure’t aquí asseguda
I quan em piques l’ullet i em preguntes el mateix una i una altra vegada
Assegut entre els vells, em confons amb l’avi
i això a mi m’agrada

T’acaricio el braç, m’agafes la cama
Et queixes de la tos, dius que ja no tens gana
Pitjor càstig que el foc, bellesa indecent
Què puc fer-hi jo?

El lament de Perceval

Quan tinc diners al banc, sóc molt menys educat
Quan tinc diners al banc, sóc molt menys educat
Quan tinc diners al banc, no tracto bé els meus
Quan tinc diners al banc, sóc molt més prepotent
Però això gasto tant, per no tenir diners al banc

Quan tinc diners al banc, sóc molt menys educat
Quan tinc diners al banc, sóc molt menys educat
Quan tinc diners al banc, rebrego els nens
Quan tinc diners al banc, sóc molt més insolent
Però això gasto tant, per no tenir diners al banc

Quan tinc diners al banc ja no sóc com Perceval
Ni gotes de sang a la neu, ni oca ni falcó ni foie
Quan tinc diners al banc, sóc molt més maleducat
Però això gasto tant, per no tenir diners al banc

Quan tinc diners al banc, no tracto bé els cambrers
no tracto bé els taxistes, no tracto bé el carter
Quan tinc diners al banc, escupo als tolits
També escupo als sords i també escupo als cecs

 

Maiakovski

Parat al semàfor, no sé quan temps trigaré a arrancar
Parat al semàfor, no sé quan temps trigaré a arrancar
I el temps va passant, i el temps va restant
i m’allunya de tu

Parat a la cua del súper, no sé quan temps trigaré a escapar
Parat a la cua del súper, no sé quan temps trigaré a pagar
I el temps va passant, i el temps va restant
i m’allunya de tu

Perdut dins de l’aeroport, esperant a passar pel detector de metalls
Perdut dins de l’aeroport, esperant a pitar pel detector de metalls
I el temps va passant, i el passaport no arriba mai
i m’allunya de tu

Diuen que el poeta es va suïcidar cansat d’esperar
Diuen que el poeta es va suïcidar cansat d’esperar
I el temps va passant, i el passaport no arriba mai
i l’allunyen de tu

 

Videoclips

El lament de Perceval