Créditos

Grabado y mezclado en la calle Ros de Olano por: Maick Alemany, Alejandro Mazzoni y Jens Neumayer.
Producido por Le Petit Ramon y Maick Alemany.
Mastering: Yves Roussel.
Canciones y dibujos de de Ramon Faura.
Diciembre de 2006 / mayo de 2007.

Agradecimientos:
En primer lugar a la inestimable participación de Les Filles del Pànic (Elvis, Gemma, Tony, Miquel, Lluís y Xavi) – suena a tópico, pero sin ellos este disco no existiría.
Una gran ovación a los invitados especiales que enriquecen las canciones: Miquel Cabal, Brady Lynch y Stack, Pau Riba,  Meri, Jesús Sidonie y Victor Nubla.
Un abrazo y salud a: Beatriz, Eneida Fever, Memé, mamá y abuela ; al Jordi Oliveras, Andreu Vinyes y Cristina Tascón de Indigestió ; al equipo del LEM ; al Jordi Nopca por las conversaciones de verano ; Andreu Subirats, Sergi Malagarriga, Pau Badia y Diego Burian ; Eric de Casual por las ayudas azarosas ; a Motorcombo, Eli y Flo (inexplicables y magníficos) ; al equipo Bankrobber ; a Jaume Mazoni y Sanjo ; al equipo de inVICtro; a Nacho Lois ; a los amigos del Sidecar y del Heliogàbal; a Carles Mestre de la Sinfónica de Gavá y a Fernanda ; al Campi ; a Isaac y Lurde; a Xavi y Roger de la [2] ; y a los dos críticos más sabios de la ciudad por aguantar la chapa.

 

Nota de prensa (2008)

Morts, desastre i barbàrie es el disco definitivo de Le Petit Ramon, la consolidación plena de uno de los creadores más valientes y personales surgidos en Barcelona.

En este disco de riesgo, Le Petit Ramon bebe con criterio de las fuentes clásicas del rock y hace una síntesis personal. El resultado es un folk psicolélico que se matiza, según sea preciso, con actitud punk o con dosis de intimismo. Un disco libre y fresco que se grabó prácticamente en vivo, con el espíritu de las Basement tapes de Bob Dylan, sacrificando perfección para ganar vida. Y con un amplio margen para la improvisación.

Esta libertad se lleva al límite en el tema central: Morts. 17 minutos que empiezan hipnóticos y culminan en el más absoluto caos, entre atmósferas enrarecidas. Otro tema a destacar es Mal al cor (primer clip del disco), que atrapa por su sencillez e intensidad. Es el desamor elevado a la enésima potencia.

El disco cuenta con dos invitados de lujo. Víctor Nubla afila los clarinetes en el paranoico final de Morts y Pau Riba canta y mastica en Les hores.

Cronista moderno de Barcelona

Le Petit Ramon es un cronista moderno de Barcelona, un Ray Davies que sale de fiesta por el Raval o deja pasar la tarde en una terracita de Gràcia. La ciudad transpira por cada poro del disco: Supermercat ironiza sobre la transformación drástica de Barcelona, mientras que la desnuda Ciutat petita apela a unos recuerdos ya irrecuperables.

Ramon Faura puso en marcha su proyecto musical en 2003 acompañado primero por Terrorista y después por Les Filles del Pànic. Actualmente actúa junto al grupo Experimenta 3, con Elvis JV (cello) y Xavier Tàsies (percusiones marcianas). Le Petit Ramon protagonizó el documental Made in Barcelona sobre la escena musical de la ciudad.

Advertencia

A pesar de la temática fúnebre y del blanco y negro de la portada, a Le Petit Ramon le gustan el gin-tonic y las chicas risueñas.

 

Letras

Morts (desastre, barbàrie i desaire)

O són imbècils o estic mort,
no sé què volen.
O son imbècils o estic mort,
no sé què criden.
No sé què tenen, no sé què volen:
No sé què criden.

Mira, mira com dancen entaforats al nas.
I els pantalons plens de merda,
s’ho han begut tot i no enlluernen
O són imbècils o estic mort.
No sé què volen.

O son imbècils o estic mort,
no sé què criden.
No se què tenen, no sé què volen,
no sé què criden.
O són imbècils o estic mort per sempre.

Mal al cor

Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar.
Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar

Ja puc caminar pel carrer
Ja puc mirar aquest cel tan blau
Ja puc per la finestra treure el cap
Que em fa mal el cor.

Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar.
Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar

Ja puc colar-me en el tren
Ja puc robar en el supermercat
Ja puc marxar dels llocs sense pagar
que em fa mal el cor

Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar.
Em fa mal el cor.
Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar

Ja puc incendiar un caixer
Ja puc destrossar un bar
Ja puc fer volar un quartel
Que em fa mal el cor

Montjuïc allà al final

La vida pot ser molt agradable,
si te la mires de lluny ;
passejant pel Passeig Colón
i Montjuïc allà al final.

La vida pot ser molt agradable,
si te la mires ben estirat ;
passejant pel Passeig Colón
i Montjuïc allà al final.

La vida s’esgota tan tossuda,
quan no deus pasta a ningú
ni et doblega el mal de cap
i Montjuïc allà al final.

Arrosseguem els morts d’un bar a un  altre (bar)
aquí pillem i allà ens ho mengem,
passejant pel Passeig Colón
i Montjuïc allà al final

Tens la pell molt freda,
i m’agrada la teva llestesa,
caminant tot junts pel Passeig Colón.
Portes branca d’olivera,
 i em fa por aquesta pell tan blanca,
sepultes els mots pel Passeig Colón.

La vida pot ser molt agradable,
si te’n recordes dels morts ;
enterrats allà, a la muntanya,
i Montjuïc allà el final.
Enterrats allà, a la muntanya,
i Montjuïc és el meu final!

Supermercat BCN

No em tanqueu, no em tanqueu aquí dintre
Em fa por que em tanqueu aquí dintre
No em tanqueu, no em tanqueu aquí dintre
No vull dormir en aquest supermercat tan gran.

No vull dormir amb una croqueta
No vull dormir amb un iogurt
No vull dormir abraçat a un ensiam
No vull dormir arrupit entre els congelats.

Em fa por que em tanqueu aquí dintre
Em fa por que em tanqueu aquí dintre
Em fa por que em tanqueu aquí dintre
No vull dormir en aquest supermercat tan gran


No vull dormir amb  amb un os de pollastre
No vull dormir amb amb un os de pernil
No vull dormir amb un calamar
No vull dormir amb la gamba del Mariscal.

Em fa por que em tanqueu aquí dintre
Em fa por que em tanqueu aquí dintre
Em fa por que em tanqueu aquí dintre
No vull dormir en aquest supermercat tan gran
 

I a més m’he deixat el cotxe... molt mal aparcat
Sense ticket a la zona blava, vindrà la grua i no em perdonarà
I no vull pagar…
                …per respirar…
                    …a la meva ciutat!!

No vull dormir sota el cul d’un gran turista!!!
No vull dormir sota una càmera de fotografiar!!!
No vull dormir tapat sota un plànol de la meva ciutat!!!
No vull dormir amb l’orella de l’alcalde!!! (uns quants cops)

I me l’heu colat... per carta
I me l’heu colat... per cartell
I me l’heu colat... per ràdio
I me l’heu colat... per tot arreu.

Les hores

Masteguem el teu futur, que ja no és blau que no és de tu.
Masteguem les lletres del teu nom, ho sap tothom ho sap tothom!
Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, Masnou.
Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, Masnou.

Masteguem la teva angoixa, masteguem el teu desig.
Masteguem les teves filles, i masteguem el teu oblit.
Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, Masnou.
Masteguem amb la boca oberta, masteguem tot allò que és nou.

Masteguem els teus parents i masteguem els teus germans.
Masteguem les teves dents perquè tu sempre perds el temps.
Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, Masnou.
Masteguem amb la boca oberta, nosaltres som el teu enrenou.

Masteguem el teu futur, que ja és un mort que no és de tu!!
Masteguem les lletres del teu nom, que no tens nom que no tens nom.
Masteguem amb la boca oberta, masteguem, mastil, mastin, masnou
Masteguem amb la boca oberta, masteguem tot allò que és nou.
Masteguem amb la boca oberta, nosaltres som el teu enrenou.

Proemi eslau / Magrades tant

Anti-encomi

Hi ha mil motius per mirar un nen
I no tots passen per masturbar-se
Vosaltres, els que prohibiu
Sou els tarats que porten
La ignominia estampada al cap.

Efectivament, heu guanyat la partida
Per això, aquest disc no és per vosaltres.

Sapigueu, que si us deixem gestionar el món,
Fabricar guerres, establir fronteres i dir bestieses,
És per cansanci (sou més)
No és per desidia, sinó per impotència i avorriment.

Feu el favor de treure el CD.
Ja s’ha dit: No és per vosaltres.


Cançó

Estic cansat però t’estimo igual.
Estic cansat però et vull veure ara.
Estic cansat però t’estimo igual.
Estic cansat però et vull veure ara

I estic penjat dels teus ulls.
I estic penjat del teu nas.
I estic penjat del teu peu
I estic penjat de com seràs…

Celebro tot el que fas.
Celebro tot el que dius.
 Celebro tot el que rius
Celebro tot el que seràs…

M’agrades tant... m’agrades tant… m’agrades tant...
Em sento com un nan quan et tinc davant
M’agrades tant... m’agrades tant… m’agrades tant...
Tremolo com un flan quan et tinc davant

Els ulls oberts

Fico el sucre al cafè i
amb la cullereta faig palanca.
M’aixeco la parpella:
ja he obert un ull.
Obro l’aixeta, em mullo, primer, els peus:
Ja he obert l’altre ull.

Déu meu quin fred que fa!
Serà millor estirar-se
nu sota la colxa amb Petroni al costat.
Em mullo la panxa
i després em mullo els peus:
Ja he obert els dos ulls.

Ja he obert els dos ulls… per mirar-te a tu
Ja he obert els dos ulls… per mirar-te a tu
                    A tu…!

De jove només tenia futur i ara només tinc paraules
Vaig pensar que podria estimar-te.
Adicte a la desolació de les barres mullades.
Vaig pensar que podria estimar-te.
Per fora dec semblar un imbècil i per dintre ho sóc.
Vaig pensar que podria estimar-te.

Em mullo la panxa i després em mullo els peus:
Ja he obert els dos ulls.
Ja he obert els dos ulls.
Ja he obert els dos ulls.

BCN ciutat petita

Assegut entre dues finestres
tan sols veig la paret blanca.
Assegut entre dues finestres
només veig la paret blanca.

Immòbil i freda i el sol, que mou el sostre i escalfa el meu cap.
Immòbil i freda i el sol, que mou el sostre i escalfa el meu cap.

Assegut entre dues finestres
només veig la paret blanca.
El vent desendreça els papers on havia escrit el teu nom.
I el vent desendreça els papers on havia escrit el teu nom.

Assegut entre dues finestres
només veig la paret blanca.
I unes quantes coses s'han caigut pel camí
i ara torno a estar tot sol, i ara torno a estar tot sol.

No hi ha contracte que resisteixi al temps.
No hi ha contracte que resisteixi.
No hi contracte que resisteixi el temps, ni sentiment que no es floreixi.

No hi ha contracte que resisteixi el pas.
Del temps no hi ha contracte,
que resisteixi.
Ni sentiment que no es floreixi.

Assegut entre dues finestres
només veig la paret blanca...

I esquivo el passat dins la ciutat petita.
I esquivo el passat dins la ciutat petita.
Temo el moment de trobar-me
Temo el moment de trobar-te.
I esquivo el passat dins la ciutat petita.
I esquivo el passat dins la ciutat petita.
Fujo del què era i fujo del que era,
M'arracona el que seré.
M'arracona el no-res.

 

Videoclips

Mal al cor