BR113 300

 

 

Créditos

Aquest disc va ser enregistrat la primavera de 2018 als estudis Ultramarinos Costa Brava, a Sant Feliu de Guíxols, per Santi Garcia i Borja Pdp. Mesclat a l'estiu per Santi Garcia i masteritzat després per Víctor Garcia.

Les Cruet som en Xavi Garcia a la guitarra elèctrica i acústica en "Al fons del mar", Oscar Montero al baix, Pau Albà a la bateria i Laura Crehuet a la guitarra i la veu. En Borja Pdp va gravar unes maraques a "Carnaval" i una pandereta a "Cérvols".

"Formigues i cigales" és una versió de La Célula Durmiente que l'amic Martí Sales va adaptar al català. La música i les lletres de tots els altres temes són propis de Les Cruet.

Agraïments infinits a tot allò que queda d'orgànic, especialment a tots els animals, plantes, arbres, fruits... Tots els éssers vius, els que ens envolten i els que ja no. Ens heu inspirat.

 

 

Nota de prensa (2019)

Tras el extraordinario "Pomes agres", un debut arrollador que ofrecía dosis de energía y melancolía difíciles de encontrar en un solo disco, el segundo trabajo de Les Cruet era un reto difícil de afrontar. Si a eso le sumamos un pequeño cambio de formación (Pau Albà, batería de Les Sueques y Unfinished Sympathy, se incorpora a la banda), es fácil comprender que las expectativas para este nuevo disco de Les Cruet fueran altas.

Pero "Cérvols, astres" no decepciona. Mantiene viva aquella magia ancestral, emotiva, resquebrajada, que hace de Les Cruet uno de los grupos punk más personales jamás surgidos de la escena catalana. Atmósferas contundentes, guitarras oscuras, a la vez que delicadas e ingrávidas, y una voz que va por libre y se lo lleva todo hacia un territorio trágico, donde reír y llorar forman parte de una misma acción, siempre a flor de piel. Porque de eso va la música de Les Cruet, de sentimientos soterrados, que se recogen entrañas adentro y se escupen con fuerza contra un horizonte que se apaga.

En este nuevo trabajo, coherente con su debut, la contundencia rítmica y la rabia arrecian un poco para dejar aflorar algunos matices que demuestran, si todavía alguien lo dudaba, que el punkrock es mucho más que eslóganes repetitivos y estribillos hooligans. Solo hace falta escuchar una canción como "Crits" para darse cuenta que la capacidad de generar emociones complejas y para nada prefabricadas sigue siendo el punto fuerte de Les Cruet. Una sensibilidad propia que no queda neutralizada por el volumen y la distorsión, sino al contrario.

La naturaleza como refugio y como alternativa a una civilización carcomida es el núcleo conceptual del disco. A través de joyas como "Esquirol i geneta" o "Sota tant de tot", más próximas a cierto indie melancólico e intenso, las letras dibujan una serie de imágenes dominadas por los animales y los elementos (el frío y el viento, siempre presentes), a la vez que la música proyecta sensaciones agridulces, una mezcla que define a la perfección el universo de la banda. También lo consiguen con "Formigues i cigales", un himno triste que se rompe en la garganta, o en la enloquecida "2 de març", un hit con uno de los arranques más adictivos y electrizantes del disco.

Como veréis tras mantener "Cérvols, astres" en el reproductor durante días, solo hay una conclusión posible: las canciones de Les Cruet no se escuchan, las canciones de Les Cruet se sienten, con la piel y con los ojos, se posan en el corazón y se llevan tu cuerpo, porque las canciones de Les Cruet son algo vivo (algo que te acompaña), una emoción que trepa por tu espina para instalarse para siempre bajo el pecho.

Ramon Mas

 

Letras


ANIMAL
Dins d'un sot, un bosc mort.
No és recent, però cos calent.
Ja no tinc cua!
Llarga serp, moll de l'os, cor de bou, no tinc dents, res!
Tot ple de plomes, i olor de aigua, la pell erecta, sols quatre escates. Un animal, un animal, un animal, un animal!

MATILDE
Planxat i recremat et porta el plat,
no és dislèxia, és confusió.
Que poc et va costar aprendre a fumar, el món és un gran torn,
nosaltres som el fang.
Matilde, Matilde!
Pa sec per als coloms,
coses senzilles que pesen tant. Matilde, Matilde!

2 DE MARÇ
Un 2 de març, la cosa es tomba, tot rapapieja, esguerrem la història. Un fet tan gran però indulgent.
D'aquesta no pasarà, tros de truita i cap de pa i carajillos a alta mar. Dorm, dorm, dorm, dorm sola. Dorm, dorm, dorm, dorm fora.
Dorm sola i fora.

CRITS
Amb els peus a la galleda
i la boira al cap,
gripaus per terra,
anem rondant per tot arreu,
amb anells a les mans
i taps a les orelles,
per no sentir els crits,
com cucs de terra no hi podem veure.

CÉRVOLS
No és un lloc secret,
jo hi vaig a les nits,
és el millor moment,
és un bosc antic.
Infinits verd fosc,
blanc intens glaçat,
fum a la boca al respirar,
crec que sé qui sóc.
Cérvols, astres, boira a les branques. Cérvols, astres, molsa i pedres blanques. Espais sense sostres
coves sense portes.

AL FONS DEL MAR
Sota el mar ja no tinc mal de cap. No plou ni neva ni pedrega,
però l'espai m'encarcara els genolls, el pit, els colzes i també les mans. Sota el mar no hi plou.
Sóc petit, no hi ha nit.
Anar al fons del mar però no al fons del tot.

IL·LÒGIC
No busquis la lògica dels fets,
o millor de l'inrevés.
Res a entendre és com saber-ho tot.
No ho entenc.
Corbata i faixa a rebentar, farcit de diamants.

ESQUIROL I GENETA
Un esquirol de nit i una geneta i, enfilats amunt, no hi falta ningú. Abrigada de lluny,
quieta com un mussol,
sense fer cap soroll, sshhhhh!
i tots dos se'n van.
Ha estat sols un instant.
Jo també hi vull anar,
ja us trobo a faltar.

FORMIGUES I CIGALES
Que difícil, sobreviure en aquest món.
Esclaus moderns, mil factures, cotxes nous.
I estima l'empresa, farà que visquis molt millor,
però demà passat, potser algo et faltarà.
No te'n pots escapar, quina mala cara fas,
ja has perdut el tren, què hi farem, però a mi deixa'm anar a peu. Què puc dir-te, si has vingut tan tendrament,
sé que t'esllomes per quatre dies de descans
i et creus que el sistema t'explicarà la veritat.

OMBRES DE GAT
Veig ombres de gat i mosques gegants,
obre la porta, compte amb el foc,
si pots, obre la porta i aixeca el vol, si pots.
La cosa es reparteix, dos dies bé, tres malament, dos dies bé, set de fatal,
obre la porta i aixeca el vol si vols.
I arribem al punt on ja res esclata,
obre la porta, compte amb el foc, si vols,
obre la porta i aixeca el vol, si vols.

SOTA TANT DE TOT
Sortiré un dia corrent, encara que plogui i potser sense veure-hi,
un rato amb el vent i també amb els meus peus,
sota tant de tot.
Sortiré millor nedant, per aigües ben clares o contaminades, jo vull notar el fred i el líquid que es mou
sota tant de tot.
Sortiré segur volant, la boira a les galtes i sense sabates.
Jo no tinc radar, em deixo portar, sota tant de tot.

CARNAVAL
Del carnaval, jo no en sé pas.
Al carnaval, ni de gos ni de gat.
Al carnaval no em vull pintar
de carnaval, tampoc de clown.
No vull ni pensar-hi d'anar al carnaval, encara que vulguis jo no hi vull anar.
Del carnaval no vull parlar
i encara que hi vagis, jo no hi vull anar. No, no em fa puta gràcia anar al carnaval. No, abans sí volia però no em vull pintar. No, anar al carnaval, ni de gos ni de gat. Anar al carnaval... jo no ho sé pas.

 

Videos

Cérvols

Crits