BR092 300

 

 

Créditos

Guitarra acústica y voz: Jaume Pla

Con la colaboración vocal de Judit Neddermann en "Part d'un tot", "La collita" y "Mal, mel i mil i una nits".

Grabado en los esturios la Casa Murada por Jordi Mora

Mezclado y masterizado por Jordi Mora

Producido por Jaume Pla

Producción adicional: Jordi Mora y Aleix Bou

Diseño: Ramon Ponsatí

 

Nota de prensa (2017)

"Cuando no tienes nada, no tienes nada que perder", cantaba Dylan en "Like a rolling stone". Y aunque, tras 12 años de carrera, Jaume Pla tiene seguro muchas cosas que perder, consigue olvidarse y se desnuda plenamente con su nuevo disco, "Carn, os i tot inclòs". Adepto al salto sin red y a la reinvención constante, Mazoni presenta ahora un disco de extrema sinceridad, un manual de cómo renacer de tus propias cenizas cuando más vulnerable te sientes. Un disco donde sorprende con otro giro estético radical, incansable en su intento de no hacer nunca dos veces lo mismo.

Completamente solo, sí, acompañado por una simple guitarra acústica. Ésta es la nueva mutación de Mazoni. La más cruda, la más sincera. Le bastan los mínimos elementos para rellenar el paisaje sonoro y cautivarnos: una historia, una melodía, su voz. Una fórmula para nada nueva, ya que la aplicaron a menudo grandes referentes de la música pop para dar con obras de máxima sinceridad y mostrar cada uno su lado más vulnerable: Springsteen en "Nebraska", Neil Young en sus momentos más sombríos. Menos es más, quedarse con la esencia, etc. En este viaje, la única acompañante puntual es Judit Neddermann, que suma su voz a la de Jaume Pla en tres canciones.

Estas 10 nuevas canciones confirman a Jaume Pla como uno de los grandes compositores del país, un escritor en mayúsculas. Las nuevas historias apuntan a vértices diversos del amor ("Em toques, em cures", "Cor de titani") pero representan sobre todo una lucha de autoafirmación y de renacimiento personal ("Sol", "Vindré com una plaga", "Pedres") que parte la comunión con la naturaleza ("Part d'un tot").

"Carn, os i tot inclòs" es el octavo disco en una carrera musical rica y diversa. Mazoni es un verdadero superviviente de nuestra escena, protagonista de experiencias singulares como la ya mítiga Gira de los 31 Días y autor de clásicos "Eufòria", "No tinc temps" o más recientemente "A.I.LO.D.I.U.". También ha visto hace poco como el documental "Per primer cop" llevaba su música de viaje a Estambul.

   

 

Letras

 

Sol

Trepitjant la zona zero

 

Després de totes les converses

 

Dels viatges iniciàtics

 

D'amistats que semblen zombis

 

Després de creure i deixar de creure

 

En candidats que s'estavellen

 

Ja no recordo quin és el meu nom

 

Sol per emprendre el vol

 

Sense bandera

 

Travessant la frontera

 

Sol, quan és el que un vol

 

Deixo la tristesa

 

I començo a caminar

 

Entre cares desdibuixades

 

Que caminen com espectres

 

Per titulars apocalíptics

 

De la histèria quotidiana

 

Per la saliva malaguanyada

 

En opinions reciclades

 

Jo renuncio i us dono el meu tros

 

Sol per emprendre el vol

 

Neu primavera

 

M'espera a la frontera

 

Sol, quan és el que un vol

 

Deixo la tristesa

 

I començo a caminar

 

Sol per emprendre el vol

 

Esborrant les empremtes

 

Papallones al ventre

 

Sol, quan es el que un vol

 

Deixo la tristesa

 

Quan començo a caminar

 

 

Pedres

 

Quantes coses més han de passar

 

Per fer caure el tel dels nostres ulls

 

Per despullar-nos de l'orgull

 

I saber el que som de veritat

 

Poc a poc ens hem acostumat a no dir res

 

I el desconsol va penetrant com un ganivet

 

Estem en mans d'il·luminats en la foscor

 

Traficants de la legalitat

 

Estem en mans d'il·luminats en la foscor

 

Proxenetes de la impunitat

 

Saps que no podem estar callats ni un segon més

 

Perque la corda es va tensant i ens crema la pell

 

Com totes les pedres d'aquest riu

 

A força d'anar contra corrent

 

Ens resistim a ser un sediment

 

I ens hem tornat més forts

 

Com totes les pedres del camí

 

Els temps ens ha canviat lentament

 

Els riures que mostràvem innocents

 

Són fulles de tardor

 

 

Part d'un tot

 

Quan el sol s'amaga entre els terrats

 

Quan el cel s'encén amb taronges i daurats

 

Sento que jo sóc part d'un tot que m'abraça

 

Quan les branques juguen amb el vent

 

Tant me fa qui sigui escollit president

 

Sento que jo sóc part d'un tot que m'abraça

 

La pols que s'ha ordenat en mi va arribar de molt lluny

 

I serà part de planetes que encara no han nascut

 

Quan em trobo sol a dins el bosc

 

Tant me fa qui triis per ser el teu espòs

 

Sento que jo sóc part d'un tot que m'abraça

 

Els estels m'expliquen l'infinit

 

Quan em fico dins el mar a mitjanit

 

Sento que jo sóc part d'un tot que m'abraça

 

La pols que s'ha ordenat en mi va arribar de molt lluny

 

I serà part de planetes que encara no han nascut

 

 

No vull estirar-me al teu costat

 

No vull estirar-me al teu costat

 

No vull que s'escorri la meva ànima

 

No cantaré amb tu cap més cançó

 

Vull quedar-me en la disonància

 

Vull deixar de viure encongit

 

Cremar el greix del meu esperit

 

Aigualir-me la memòria

 

Deslliurar-me de la teva òrbita

 

Ancorar-me al moviment

 

Que m'ensenyi a ser valent

 

Posar bena a l'hemorràgia

 

Extirpar-me la nostàlgia

 

Sé que atemptaras contra el meu seny

 

I hauré de lluitar contra la inèrcia

 

Però qui dia passa el mal empeny

 

Fins que la passió es torni amnèsica

 

Vull deixar de viure encongit

 

Cremar el greix del meu esperit

 

Aigualir-me la memòria

 

Deslliurar-me de la teva òrbita

 

Ancorar-me al moviment

 

Que m'ensenyi a ser valent

 

Posar bena a l'hemorràgia

 

Extirpar-me la nostàlgia

 

No vull estirar-me al teu costat

 

No vull que s'escorri la meva ànima

 

 

Opinió respectable

 

Ningú arrisca el que té fins que el fruit es podreix i cau massa madur

 

Però de seguida tothom s'afanya a fer llenya de l'abre caigut

 

Totes les opinions s'han de respectar

 

Això em van ensenyar els que mai s'atrinxeren

 

Si t'interessa la meva et diré que no en tens ni puta idea

 

Tot el que som ho venem per l'efímer moment de l'aplaudiment

 

Genuflexió al camí més senzill, el client ha d'estar content

 

Els professors, els ministres i els homes del temps hi diuen la seva

 

Si t'interessa la meva et diré que no en tens ni puta idea

 

Tot accessible i ben mastegat no fós cas que el que fem molestés

 

Ben lubricat perquè no faci mal res que se'ns faci indigest

 

Terratinents, indigents i advocats untats i els bombers

 

I els que netegen carrers hi diuen la seva

 

Les opinions s'han de respectar i la meva és que no en tens ni puta idea

 

 

La collita

 

Feia un vent tan fort i fred que els gossos li lladraven

 

La llum anava i venia, les finestres repicaven

 

Es va llevar a punta de clar quan la lluna encara es veia

 

Les gallines a recés i el fum a la xemeneia

 

Sap que ha d'estar ben preparat

 

Els queviures escassegen a la ciutat

 

Amb l'escopeta a les mans

 

Pacientment espera que vagin passant

 

Durant els propers dies

 

Fins no se sap quan

 

Ningú no ho havia previst, ni tan sols a Goldman Sachs

 

Primer una llum d'argent i coure, i després un gran esclat

 

I les xarxes van caure, les notícies van deixar d'arribar

 

No li fa falta saber més, la collita ja no pot esperar més

 

Sap que ha d'estar ben preparat

 

Els queviures escassegen a la ciutat

 

Amb l'escopeta a les mans

 

Pacientment espera que vagin passant

 

Durant els propers dies

 

Les properes setmanes

 

Fins no se sap quan

 

 

Cor de titani

 

Enyorança de la memòria que encisava tothom

 

Amb l'orella al teu cor de titani els vespres del mes de juliol

 

És veritat que ja no ens tocàvem, no ens calia tampoc

 

Venes de fibra òptica transportaven un nou amor

 

Vam tenir connexió absoluta, sincronia total

 

I que ara em diguis que són algorismes de sèrie em fa molt de mal

 

Un impuls neuronal d'un teixit artificial

 

Que electritza els racons del meu esquelet

 

Un instint ancestral, un desig, tant se val

 

Si te'n vas em tornaré un ser obsolet

 

El record de vetllades perfectes, el sopar dels sentits

 

Tu al sofà i les teves bateries carregant-se com cada nit

 

Enyorança de la memòria que encisava a tothom

 

Amb l'orella al teu cor de titani els vespres del mes de juliol

 

Un impuls neuronal d'un teixit artificial

 

Que electritza els racons del meu esquelet

 

Un instint ancestral, un desig, tant se val

 

Si te'n vas em tornaré un ser obsolet

 

 

Vindré com una plaga

 

Escolto la condemna

 

Amb els ulls embenats

 

La ràbia m'alimenta

 

Sóc jo, més jo que mai

 

Sóc el dibuix que espera

 

El vidre entelat

 

Sóc el soroll que sents cap al matí

 

Quan tornes de ballar

 

I vindré com una plaga

 

Renaixeré com el sol

 

Faré el camí de la tomba al bressol

 

I ensinistraré la sort

 

No necessito almoines

 

Visc com un escarbat

 

Molt poc per sobreviure

 

Difícil d'esborrar

 

He vist com us acostaveu

 

També us he vist marxar

 

Quan faig força per treure un peu de dins el fang

 

L'altre es torna a enfonsar

 

I vindré com una plaga

 

Renaixeré com el sol

 

Faré el camí de la tomba al bressol

 

I ensinistraré la sort

 

 

Em toques, em cures

 

El món se'n va a la merda, el mal s'ha conjurat

 

Però tinc les millors entrades, si vols ho mirem plegats

 

Tenim un màster en jet lag sense sortir del país

 

I capacitat de riure'ns de qualsevol desencís

 

Tu i jo sempre hem funcionat més en horitzontal que en vertical

 

Però és que em toques i em cures

 

Em toques i em cures

 

Em toques i em cures

 

Ens han venut mentides, els hi han faltat raons

 

I ara que són a l'altra banda han dinamitat el pont

 

Però així ens hem conegut, assistint a un funeral

 

Beneficis d'ultima hora, guanys col·laterals

 

Tu i jo sempre hem funcionat més en horitzontal que en vertical

 

Però és que em toques i em cures

 

Em toques i em cures

 

Em toques i em cures

 

 

Mal, mel i mil i una nits

 

Dolç, dolç però ple de verí

 

La mossegada guiada pel desencís

 

Guiada pel desencís

 

Mal, mel i mil i una nits

 

I quan despertes encara segueix el neguit

 

I t'adones que no té sentit

 

Vaig fer un rebost amb el que tu vas llençar

 

Vaig fer un poema amb el que tu no vas dir

 

Vaig llençar un guant que no vas recollir

 

Vaig sentir el fred d'una abraçada gelada

 

I funesta sota la tempesta

 

Carn, os i tot inclòs

 

El que hem viscut ha quedat registrat en el cos

 

Tant és deixalla o tresor

 

Mal, mel i mil i una nits

 

Miro una foto on hi surto jo fa molt temps

 

Però no m'hi assemblo gens

 

Vaig fer un rebost amb el que tu vas llençar

 

Vaig fer un poema amb el que tu no vas dir

 

Vaig llençar un guant que no vas recollir

 

Vaig sentir el fred d'una abraçada gelada

 

I funesta sota la tempesta

 

Vaig fer un poema amb el que tu vas llençar

 

Vaig fer un rebost amb el que tu no vas dir

 

Vaig llençar un guant que no vas recollir

 

Vaig sentir el fred d'una abraçada gelada

 

I sinistre, com de ministre

 

 

Videoclips

Sol

 

La collita