BR060 300

 

 

Créditos

Producido, grabado y mezclado por Jaume Pla en los itinerantes Paracetamol Studios.
Cuerdas y voces corales grabadas en 44.1 por Toni París.
Masterizado por Yves Roussel.

Canciones escritas por Jaume Pla.

Jaume Pla: voz, sintetzadores y guitarras.
Miquel Sospedra: bajo y coros.
Aleix Bou: batería electrónica y batería acústica.

Colaboraciones:
Sergi Carré: programaciones y sintetizadores en “La promesa”.
Brossa Quartet de Corda: cuerdas en “La promesa” y “Som la carretera”.
Jose Domingo: coros en “Elvis”, “23 d’abril” y “Som la carretera”.
Vicky de Clascà i Gemma Solés: coros en “Elvis” y “El crit II (metafísica)”.

Fotos de Noemí Elias.
Diseño gráfico de Ramon Ponsatí.

Gracias a Jordi Rudé y Toni Molina por estos años y estas noches inolvidables. Gracias a la familia Bou-Puig y en especial a Marina por alimentarnos tan bien. A mis padres y a mi hermana para estar siempre, a Ona por su paciencia, al Quartet Brossa, Sergi Carré, Jose Domingo, Bikimel y Gemma Solés por su valiosa aportación en el disco, a Toni Reca por su jersey rojo, a Adrià Cortadellas por el backline. Y a Bankrobber por no poner nunca barreras.

 

Nota de prensa (2014)

Mazoni reaparece con un disco optimista y luminoso, un resquicio de esperanza en tiempos convulsos. “Sacrifiqueu la princesa” es un compendio de canciones pop donde brillan las melodías, ahora transportadas a un paisaje completamente nuevo. Un verdadero giro copernicano en el sonido y la música de Mazoni. No se conforma con pintar las paredes. Ha derribado la casa y ha levantado una nueva. Ha sacrificado a la princesa y ahora vamos a por la reina. Y la reina es electrónica. La reina da calambres.

Imaginar un iceberg. Si el nuevo disco de Mazoni fuese un iceberg, la punta serían las melodías pop: luminosas, instantáneas. Quizá las canciones más directas que Jaume Pla ha escrito en mucho tiempo. El primer single, “La promesa”, es dinamita para las orejas: “No voy a decirte que va a ir bien, eso lo que te dicen los que no quieren ayudarte...” “Un petó per cada cicatriu” es cósmica y cálida, marcada por su linea de sintetizador. Y el pasado perdido deja paso a los brotes verdes que asoman entre las cenizas en “Bosc cremat”: “Somos como un bosque quemado, inerte en apariencia pero a punto de explotar de vida”.

La lista de joyas melódicas no termina aquí. ¿Qué decir del sentimiento de ausencia que flota en “Membre fantasma”, del tira y afloja afectivo y juguetón de “AILODIU”, del rock lisérgico de “Biologia”, de la seca reivindicación de ”El crit” (“Todo lo que está dentro de la ley en algún momento estuvo prohibido”) o el electrogospel con que  narra las últimas horas de Elvis Presley? O el ascetismo cinemático de “Som la carretera”, donde Mazoni proclama que “no somos la canción, somos el sonido”.

“Somos el sonido”: volvamos al iceberg y nos sumergimos. Mirar bien toda esa música que se esconde bajo la linea de flotación. Música rica en colores, detalles y matices, la herencia de Brian Wilson que fluye hacia el futuro. “Sacrifiqueu la princesa” representa un giro estético nuevo y radical en la carrera de Mazoni. Las guitarras han desaparecido como por arte de magia y en su lugar habitan los sintetizadores y la electrónica. Pervierte los ritmos, matiza el sonido, arriesga. Mazoni hace que cada canción fluya hacia lo imprevisible.

“Somos un bosque quemado”, sí. No tiene sentido echar la vista atrás, juguemos a inventar el futuro. Acompañemos a Jaume Pla por este túnel del tiempo que arranca aquí y no sabemos adonde nos va a llevar.

 

 

Notas interiores

La princesa, oh sí, la princesa…

El sacrificio siempre ha sido parte del espectáculo desde que Dios le dijo a Abraham que sacrificara a su hijo para demostrarle fidelidad. El sacrificio no es un simple acto de disciplina. La renuncia a lo que más se ama es trágica y la tragedia es épica y romántica.

La épica y el romanticismo del sacrificio son los ingredientes que lo han llevado al “show business”. ¿Sin sacrificio no hay belleza? Quizá. Pero está claro que en ajedrez es mucho más bonito llegar al jaque mate sacrificando, en este caso, a la reina que no hacerlo gracias a un peón promocionado.

Tomemos como ejemplo la leyenda de Sant Jordi. Cuentan que un dragón atemorizaba a un reino y que para saciar su sed de sangre cada día le ofrecían a un infeliz elegido por sorteo. Pasó que un día le tocó a la princesa, y la leyenda cuenta que el rey, hombre muy justo, decidió con pesar que no había otra opción que enviar a su hija a la muerte.

¡Por favor! ¿!Y quién se lo va a creer?! Qué casualidad que el cuento empiece justo cuando la princesa tiene que ser sacrificada. La moralina es que todos somos iguales, pero nadie sabe el nombre de ninguno de los desgraciados que fueron sacrificados antes. Todo el pueblo maltrecho no es más que el atrezzo necesario para hacer más loable la decisión del rey. ¡Imperialistas!

Amigo, yo voy a contarte lo que pasó. El rey, para evitar una insurrección al tomar una decisión que el pueblo no habría comprendido, lo tranquilizó asegurando que actuaría con su hija igual que con cualquier otro de sus súbditos. Hecho esto, contrató con dinero de las arcas reales el sicario que “casualmente” asomaba por ahí justo cuando el dragón empezaba a salivar.

La corona y la hija salvadas. La mentira envuelta por la mística del sacrificio sobrevive al paso del tiempo.

Jaume Pla

 

Letras

Bosc cremat

No facis cas del que diuen
La veritat no és tan fàcil de trobar
El talp fa el seu tros cada dia
Res del que hem après es pot aprofitar

Som com un bosc cremat
Inert en aparença
A punt per explotar
De vida que comença

Les abelles t’entreguen la vida
Les espelmes moren per il•luminar
Tot té un sentit quan t’ho mires
Encara que costi d’explicar

Som com un bosc cremat
Inert en aparença
A punt per explotar
De vida que comença

Som com un bosc cremat
Inert aparentment
A punt per rebrotar
De vida novament

Un petó per cada cicatriu

Vine al meu costat
Frena l’inconscient
Has plorat en somnis
No pateixis més

Un petó per cada cicatriu
Un petó per cada cicatriu

Acostant cadires
Llimant ganivets
Acompassant respiracions
Sincronitzant batecs

Un petó per cada cicatriu
Un petó per cada cicatriu

Sincronitzant batecs
Sincronitzant batecs

La promesa

Sento cantar les granotes des del meu llit
Anuncien la pluja que ha de venir
I els seus cants omplen la nit de veritats
De certeses mil•lenàries i ancestrals
No són promeses buides, invisibles

No, no et diré que anirà bé
Perquè és el que diu la gent
Quan no et vol ajudar
Jo et diré mirant-te als ulls
Que si no surt com has pensat
Em tindràs al teu costat

No t’espolsis la gent amb paraules amables
No defugis problemes culpant als altres
Ni la natura és sàvia ni la gent bona perquè sí
Però si ens tenim a prop potser trobarem un camí
Sense optimismes fàcils però amb valentia

No, no et diré que anirà bé
Perquè és el que diu la gent
Quan no et vol ajudar
Jo et diré mirant-te als ulls
Que si no surt com has pensat
Em tindràs al teu costat


Biologia

Catorze dies flotant i amb el cap als núvols
Enllaçant la nit i el dia sense perdre energia
Feia temps que no em sentia així i t’ho dec a tu
Que m’has desfet el nus

Però el diumenge a la tarda quan surto a caminar una estona
No paro de veure parelles agafades de la mà
Tots fent la cara d’idiota que he vist al mirall
Quan he saltat del teu llit

I em pregunto què implica i tot es complica
Quan penso què té d’especial si tots sentim el mateix
I si els versos que s’han escrit a l’amor
No són poesia sinó biologia sense més

Rius de tinta enaltint un sentiment
Sorgit de l’ADN animal més la nostra ment
Com una pistola carregada en mans d’un nen
Cada cop més impacient

I em pregunto què implica i tot es complica
Quan penso què té d’especial si tots sentim el mateix
I si els versos que s’han escrit a l’amor
No són poesia sinó biologia sense més


Membre fantasma

El present flueix contaminat
Per la brossa del nostre passat
Com l’ambient que queda al menjador
L’endemà al matí del sopar de cap d’any

Sense cortines a l’habitació
Sento converses quan estic sol
Gairebé arribo a tocar coses que no hi són
Que se n’han anat lluny

I a la nit, dins el llit, a les fosques
Et sento com un membre fantasma
Que han arrencat del meu cos

L’absent present, l’absent present
L’absent present, l’absent present
L’absent present, de cop i bruscament
Tot és només el que és i res més

I a la nit, dins el llit, a les fosques
Et sento com un membre fantasma
Que han arrencat del meu cos


El crit

Res del que hagi servit abans serveix en aquest moment
Tots el passos endavant sempre han sigut violents
Les paraules amb sentit sempre han sortit d’un crit
El que és dintre de la llei en algun moment va estar prohibit

Cauen edificis immortals, cauen pensaments immemorials
Moren les històries que hem après, moren les creences ancestrals

Res del que hagi servit abans serveix en aquest moment
Tots el passos endavant sempre han sigut violents
Les paraules amb sentit sempre han sortit d’un crit
El que és dintre de la llei en algun moment va estar prohibit


A.I.L.O.D.I.U.

Voldria dir-te que et trobo a faltar i t’ho dic
Voldria dir-te que ets especial i t’ho dic
Voldria dir-te que m’ho passo bé amb tu i t’ho dic
Voldria dir-te que t’estimo i t’odio

I t’odio amb tot el meu cor
T’odio amb tot el meu cor

Voldria dir-te que em fas sentir bé i t’ho dic
Però que em fas perdre els nervis també, també t’ho dic
Voldria dir-te que jugues amb mi i t’ho dic
Voldria dir-te que t’estimo i t’odio

I t’odio amb tot el meu cor
T’odio amb tot el meu cor

a.i.l.o.d.i.u.
a.i.l.o.d.i.u.
a.i.l.o.d.i.u.


Elvis (Últim dia)

Gràcies per acompanyar-me al dentista
És una sort tenir-lo sempre disponible
Però això em fa molt mal necessito més calmants
És mitjanit però segur que tu me’n pots trobar més

Desperta el meu cosí i la seva dona
Tinc ganes de jugar a tennis una estona
Ei, malparit, no em facis córrer tant
El rei ja no pot més i el rei ja està cansat

I al llit m’espera “La recerca de la cara de Jesús”

Les quatre del matí, piano i rom amb cola
El gospel és la meva farmaciola
On s’ha ficat tothom? Em trobo malament
Em sembla que a l’habitació hi ha un parell de vàliums més

I al llit m’espera “La recerca de la cara de Jesús”

Són les set del matí i encara no tinc son
Em pendré un bany a veure si em relaxo
Obre el calaix i mira sí n’hi ha més
No pateixis, bonica, que al bany no m’hi adormiré

Llegint a trenc d’alba “La recerca de la cara de Jesús”
Llegint a trenc d’alba “La recerca de la cara de Jesús”


23 d'abril

Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers

M’agraden les persones però em fa por la gent
M’agraden les persones però em fa por la gent
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers

Carbasses al novembre, carxofes al febrer
Carbasses al novembre, carxofes al febrer
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers

M’ha costat (tant tant) ser feliç que ara només estic cansat
M’ha costat (tant tant) ser feliç que ara només estic cansat
M’ha costat (tant tant) ser feliç que ara només estic cansat
M’ha costat (tant tant) ser feliç que ara només estic cansat

Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre Roses i jo a Cadaqués

M’agraden les persones però em fa por la gent
M’agraden les persones però em fa por la gent
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers
Tu caus sobre roses i jo sobre rosers

Teranyina

He estat espiant-te enmig de la foscor
Tres dies sencers sense dormir
Em cauen les parpelles però tot segueix igual
Dins el somni tornes a ser amb mi

Teranyina cristal•lina, tots voldríem saber el teu secret
Fil de seda a l’arbreda, invisible
És horrible quan ho fas tan bé

Cau la pluja fina i em surt sang del nas
Prendre decisions et fa valent
Però com puc refiar-me dels meus sentiments
Si sempre canvien constantment

Teranyina cristal•lina, tots voldríem saber el teu secret
Fil de seda a l’arbreda, invisible
És horrible quan ho fas tan bé

Un refugi que amb els dies empresona
És horrible no poder fugir

El crit II (metafísica)

3, 3X12 = 36 :6 són 6
+43 +9 = 58-41=17
+300=317
I si ho dividim per 3 ens donarà
105,666666666666666….

3 arrel quadrada de 9
7 arrel de 49
7 al cub 343
9 al cub 729
729

Logaritme
Logaritme
2, 8627275283179747
Logaritme (de 729)
Logaritme (amb base 10)
Integral
Derivada
Neperià


Som la carretera

No som el cotxe
Som la carretera

No som la cançó
Nosaltres som el so


 

Videoclips

La promesa

Un petó per cada cicatriu

A.I.L.O.D.I.U.