Créditos

Jaume Pla: voz, guitarras, pianos y programaciones
Jordi Rudé: guitarras
Miguel Sospedra: bajo y coros
Aleix Bou: batería y percusión
Genis Bou: Saxo tenor
Sisu Coromina: saxo altp

Toni Molina: batería en "Se'm moren les plantes"
Davide Payser: violoncel en "El riu"
Genís Figa: darbuka y cajón en "El riu"

Producido por Jaume Pla.
Todas las canciones escritas por Jaume Pla excepto "La granja de la Paula" (Maggie's farm), escrita por Bob Dylan.

Grabado en Sonats Estudi y Paracetamol Studios por Titi Saurina y Tolo Torres.
Mezclado en los estudios 44.1 por Toni París.

Agradecimientos: A los míos. Especialmente a la familia Bou-Puig por acogerme en su casa donde se ha gestado la mayor parte del disco. A Toni, Davide y Genís por su amable colaboración. A Bankrobber. A iCat Fm.

 

Nota de prensa original (2007)

Mazoni no ha tardado ni un año en publicar nuevo disco. Y eso que a Jaume Pla no li han sobrado ratos libres. Su hit No tinc temps ("no tengo tiempo") fue una premonición, ya que 2006 estuvo repleto de conciertos, festivales, colaboraciones y también aventuras como la Banda dels Lladres, al lado de  Pau Riba. Pero las ideas hervían en la cabeza del músico ampurdanés y renunció a frenarlas. Justo un año después de Esgarrapada, Mazoni ya tiene nuevo disco en la calle.

Inquieto por naturaleza, Mazoni ofrece un disco multicolor, bendecido por esa curiosidad que le lleva a romper el molde una y otra vez. Cada canción de Si els dits fossin xilòfons ("Si los dedos fueran xilofones") está llena de detalles y matices, es un mundo en si misma. El talento melódico se une a la experimentación musical y demuestra la consistencia de una banda con rodaje. Miquel Sospedra, Aleix Bou, Jordi Rudé, Sisu Coromina i Genís Bou acompañaron a Jaume Pla durante todo 2006 y ya forman el engranaje perfecto.

Un disco arriesgado y poliédrico

El nuevo elepé de Mazoni es una obra arriesgada y poliédrica donde siguen brillando las melodías que catapultan a Jaume Pla a la categoría de orfebre del pop. Combina la sensibilidad tropicalista de Se'm moren les plantes con la experimentación afrobeat de Llampec/Ull de vellut; ataca la psicodelia en Jeroglífics, flirtea con el soul-pop en Memòria y explora nuevas vías expresivas con chelo y cajón en El riu. También ofrece una versión explosiva del Maggie's farm de Dylan, La granja de la Paula,  muy adecuada en estos tiempos de mileurismo.

Si els dits fossin xilòfons es un nuevo clímax en la carrera de Jaume Pla. El músico ampurdanés atesora una trayectoria repleta de inconformismo. Fundó su primera banda a los 13 años y fue acumulando proyectos hasta erigirse en líder de los seminales Holland Park. Después de un año viatjando por Europa, Jaume dejó la banda para dedicarse exclusivamente a Mazoni, el proyecto donde ha encontrado su voz personal y también el reconocimiento del público.

En 2006, Mazoni actuó en festivales como Primavera Sound, MMVV, Senglar Rock y popArb.

 

 

Letras

El riu

Se m'emporta el riu i no t'he dit adéu

Queden enrere les cases entre els canyissars
amb roba estesa als balcons que mai veuré assecar
Se m'emporta el riu i no t'he dit adéu
i és el que em sap més greu
Se m'emporta el riu i no t'he dit adéu

Massa cansat per nedar i arribar fins els troncs
fang en els ulls aigua tèrbola dins els pulmons
Se m'emporta el riu i no t'he dit adéu
i és el que em sap més greu

 

La granja de la Paula

No penso treballar a la granja de la Paula mai més
no penso treballar a la granja de la Paula mai més

Em llevo al matí esperant que es posi a ploure
angoixat ple de pors que no em deixen moure
hauríeu de veure com em fa escombrar el carrer
no penso tornar a ca la Paula mai més

No penso treballar pel germà de la Paula mai més
no penso treballar pel germà de la Paula mai més

Em tracta com un gos i em paga una misèria
i em multa cada cop que em deixo la porta oberta
i encara em pregunta si m'ho estic passant bé!
no penso tornar a ca la Paula mai més

No penso treballar per la mare de la Paula mai més
no vull treballar per la mare de la Paula mai més

alliçona el servei sobre Déu, Home i Llei
mou els fils mentre el pare jeu com un rei
té seixanta anys però diu que en té cinquanta només
no penso tornar a ca la Paula mai més

No penso treballar a la granja de la Paula mai més
ni de conya penso tornar a ca la Paula mai més

Ho he intentat tot, per ser tal com sóc
però aquí si no ets com ells això serveix de poc
ells canten i tu ets l'esclau però ja en tinc prou
no hi penso tornar tan si neva com si plou
mai més

 

Memòria

Quan recordo certes coses i em miro per un forat
em veig sempre d'esquena escoltant cants de sirena
ancorat en un cul de sac

Quan recordo certes coses em sorprenc a mi mateix
aparellant mitjons a les fosques, refent el trencaclosques
mossegant l'ham com un peix

Visc enredat entre xarxes de mil pensaments
volteretes en el temps
lluny dels colors que il•luminen els camps a l'estiu
ofuscat sense motiu

Quan recordo el principi desfilo el meu jersei
ni la millor filadora amb el millor didal pot evitar fer-se mal
intentant refer-lo igual

Visc enredat entre xarxes de mil pensaments
volteretes en el temps
lluny dels colors que il·luminen els camps a l'estiu
ofuscat sense motiu

 

Cap al mar

S'obren els llums, són les sis, veig les cares inflades
cares amb ulls sense vida buscant comunió
agafo el metro, m'adormo i quan ja somiava
em desperto a l'ultima estació

I surto a fora, miro el rellotge
arribo a casa i busco la clau
i de sobte veig ben clar
que ho deixo tot i me'n vaig demà

Poso la tele i com sempre no sé de què em parlen
l'apago i m'arrossego fins la cuina per veure què hi ha per menjar
miro al carrer i el que veig em fa pensar en el que sento
les façanes fa temps que s'han de pintar

I em trec la roba, sento els veïns
i dono voltes dins el llit
i cada vegada veig més clar
que ho deixo tot i me'n vaig demà

cap al mar
fins al mar
vora el mar
mar endins

 

Llampec / Ull de vellut

Llampec-pec-pec-pec...
Ull de vellut.

 

Jeroglífics

Tinc la boca amb gust de sal
tens els ulls en espiral
sobre l'herba abraçats
si em punxes no em fas mal

Ara ens menjarem les pors
amb pensaments de colors
tatuats dins el cervell
ocultats dins el castell

Jeroglífics al teu cos
laberints que m'han confós
teranyines impacients
esperant en la foscor

Llepant caramels de mel
dins la torre de babel
ulls de canica que bonica
enfilats dalt dels estels

 

Se'm moren les plantes

Se'm moren les plantes no puc fer-hi res
per molt que les regui
se'm panseixen al cap de pocs dies
i no en sé el perquè

Se'm moren les plantes no ho puc evitar
per molt que m'hi esforci
alguns diuen que és el canvi de clima
però sé que no és veritat

Em posen a prova perquè saben com sóc
que no toco de peus a terra
que quan se'm demana no hi sóc
que tot el que creix mor poc a poc
quan la constància flaqueja
si et distreus i perds el nord

Se'm moren les plantes i em poso molt trist
però no perdo l'esperança
compro llavors al florista
cada matí

 

I dius que el que em dius és veritat

Se'm moren les plantes no puc fer-hi res
per molt que les regui
se'm panseixen al cap de pocs dies
i no en sé el perquè

Se'm moren les plantes no ho puc evitar
per molt que m'hi esforci
alguns diuen que és el canvi de clima
però sé que no és veritat

Em posen a prova perquè saben com sóc
que no toco de peus a terra
que quan se'm demana no hi sóc
que tot el que creix mor poc a poc
quan la constància flaqueja
si et distreus i perds el nord

Se'm moren les plantes i em poso molt trist
però no perdo l'esperança
compro llavors al florista
cada matí

S'està fent clar

Dins el llit amb les mans gelades
no pots dormir han fugit les fades
El cap no descansa
ets molt lluny de casa
Mires per la finestra
i ja s'està fent clar

 

Blanca és la neu, negre el fons del pou

Lliura'm del neguit que em corre per dins
lliura'm de la por que em crida des de la nit

Blanca és la neu, blau el cel
verds els ulls, negre el fons del pou

Reso cada nit per ser prudent i valent
reso cada nit per ser prudent i valent
però em miro al mirall i em veig poruc i temerari
blau al cel, negre al fons del pou

Free me, and take me to some place inside yourself
baby, your sweet touch my weakness and no one else

Lliura'm del neguit que em corre per dins
lliura'm de la por que em crida des de la nit

Blanca és la neu, blau el cel
verds els ulls, negre el fons del pou

Free me, and take me to some place inside yourself
baby, your sweet touch my weakness and no one else

 

Videoclips

La granja de la Paula

Memòria

El riu