Créditos

Carles Sanjosé Bosch (CS): Voz, guitarra clásica, guitarra acústica y guitarra eléctrica.
Miquel Sospedra Garcia (MS): Bajo eléctrico y Ashbory bass.
Pep Mula Forné (PM): Batería.
Jordi Llenas Matés (JL): Bajo eléctrico.
Toni Molina Carrillo (TM): Batería.
Narcís Coromina Vidal (NC): Flauta, saxo alto y percusiones.
Richie Álvarez Cals (RA): Piano y teclados.
Jaume Pla Cordobés (JP): Guitarra eléctrica y teclados.
Paco Jordi Piedra (PJ): Guitarra eléctrica.
Bàrbara Cabrera Planas (BC): Voz.
Aleix Bou Puig (AB): Batería.

Disco producido por Carles Sanjosé Bosch.
Todas las canciones escritas por Carles Sanjosé Bosch.
La letra de "Quan es fa de nit" es una adaptación del poema "Res el pot frenar"
de Noemí Costal "Nua".
Grabad en 44.1 y Sonats Estudi. Mesclado en Sonats Estudi, menos "Mixolídia blues"
"Temps o rellotge" y "Quan es fa de nit", mezcladas en 44.1.
Masterizado por Ferran Conangla i Mayor.
Fotos de Toni Matés Urtós.
Diseño gráfico de Ramon Ponsatí Bañeras.

Gracias a Miquel Sospedra por su ayuda en la formación del grupo.
Gracias a Jaume Pla por su ayuda de última hora en "Temps o rellotge".
Gracias a Bankrobber por ser tan pesados y flipados.
Gracias a Joan Riba, Pau Lamuà y Carlus Jové por la creación de la "imagen Sanjosex" y el diseño de la web.

Y gracias por encima de todo a Sandra Roura por aguantarlo todo.

 

Nota de prensa (2007)

Sanjosex es un músico que hace fáciles las cosas difíciles. Lo persigue y lo consigue en su nuevo disco, 'Temps i rellotge', donde ratifica que es uno de los mejres escritores de canciones del país.

Unos pasos que se pierden por el monte en un crepúsculo primaveral nos introducen en el disco. Es el momento de repasar lo que dio de si el día, de sacarse el estrés de encima y reconciliarse con la naturaleza. Y esta espiral nos lleva a la eterna necesidad de amor: "Debemos encontrar el tiempo para estar juntos". Es la aventura cotidiana de vivir y trabajar en el Empordà del siglo XXI.

Sanjosex junta el ritmo musical con el ritmo vital. La tensión de 'Dia a dia a dia' se compensa con la serenidad de 'Córrer'. 'Baix Ter Montgrí' nos acompaña por los paisajes del Empordanet y demuestra el paso adelante que Sanjosex da en este disco: la música gana complejidad sin que las canciones pierdan fuelle. Esta virtud se detecta incluso en la sencillez aparente y el regusto popular de 'Perdó'. Toda la riqueza musical del disco –un ritmo de tanguillo, una slide guitar, un compás de 5/4, un final disonante...- se integra con naturalidad al servicio de las canciones, tratadas con cariño por unos músicos excepcionales que han interiorizado la esencia del blues y el temple del flamenco.

Tras muchos años tocando la guitarra y escribiendo canciones, Carles Sanjosé formó el grupo Sanjosex en el año 2000, actuando de vez en cuando hasta que la urgencia del repertorio le obligó a grabar el disco 'Viva' (2005). La respuesta de la crítica fue inmejorable, apareciendo entre los mejores discos del año para El Periódico, Rockdelux, Enderrock y Go. Entre aquellas canciones destacaron 'Fem l'amor' y 'Puta', que sonaron en la serie de TV3 'Porca miseria'.

 

Letras


Córrer

sol, així sol no em sento sol // una forma ben senzilla de repassar tot un dia // i corrent et sents millor // i respires molt més fort // i pensant en els problemes // te n'oblides de les penes // així sol no em sento sol // si vull agafo drecera // i si vull faig marxa enrere // una forma ben barata de passar pel psiquiatre // corrent quan es pon el sol // surto al carrer i miro al cel // voltaré pels camps de fora // miraré els turons que es mouen // i els marges que estan ben plens // d'herbes i de flors de vora // que no serveixen per a res // o potser d'alguna cosa // i és que no conec el camp // hem perdut moltes essències // el temps ens ha anat canviant // no sé quan floreix la menta // així sol no em sento sol // si vull agafo drecera // i si vull faig marxa enrere // és la forma més barata de passar pel psiquiatre // corrent quan es pon el sol.

Temps o rellotge

com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets // com si el temps es pogués dividir com si res // és com dir que el temps és un rellotge // ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixuc // ritme que no és vida ni present ni futur // hi ha un soroll que viu entre nosaltres // temps fa que vàrem deixar de jugar // que vàrem oblidar totes aquelles dreceres // que porten a un país sense les presses // el ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts // sense paraules // hem de trobar temps per estar molt més temps junts // sense comptar les hores passades // perduts entre abraçades // has de controlar aquests teus maleïts instints maternals // estan destrossant la teva parella // almenys fes-ho per ella // l'agenda que ens ajuda és qui ens dóna la mesura del temps // hem de trobar moments per deixar fugir la nostra ment // llocs sense cobertura // temps fa que vam oblidar el camí // que porta a aquell paradís on els nens són nens // i els grans han de renéixer
// el ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts // muts // sense esperances // hem de trobar temps per estar molt més temps junts // sense comptar les hores passades // perduts entre abraçades.

Dia a dia a dia

dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia // aixeca't i dutxa't, esmorza i puja al cotxe, arriba, aparca, camina i fitxa i puja l'escala, saluda i tanca la porta i mira la taula // la feina prevista, un dia a la vista, fes una llista, truca a la gent, al matí és un bon moment // correu, missatges, postits i cartes, notes disperses, trucades previstes el dia que arrenca, reunió immediata, tensió a la sala, tensió a l'esquena // de nou esmorzar, avui de formatge, cafè, diari, conversa dispersa, tornem a pujar, una trucada, ets tu... // dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia // i passen les hores i et passen trucades, reunions, badalles, tens son però treballes, visita, reunió, trucada pendent, un altra reunió i un informe urgent // hora de dinar, menú, nou euros, postres de músic, un altre cafè, una altra conversa dispersa, una altra vegada tots a treballar // i ja són les cinc i arriba la nyonya, la son s'apodera, s'apodera de mi... // hora de plegar, me'n vaig cap casa, sopar, sofà, demà serà un dia més clar i hauré de lluitar per mi... // aixeca't i dutxa't, esmorza i vinga va!

Baix Ter Montgrí

hi ha una carretera // prop de Torroella // que quan passis per allà // no deixis de mirar // veuràs com t'agrada // el verd d'aquella plana // el gris de la muntanya // tot és molt senzill // però res hi desentona // jo no se què té però m'impressiona // l'altre dia anàvem // pels volts del Montgrí // i un que allà passava // s'acosta i em va dir // espatlleu les carreteres // us coneixeu les dreceres // a mi em feu nosa // ja podeu fugir // el tio es pensava que no érem d'aquí // una tarda anar fent cua // cap a la platja de Pals // esperant per deixar el cotxe // esperant per prendre el bany // si vols anar a Peratallada // val dos euros una entrada // tot això és un rotllo pels que som d'aquí // volem àrea verda al Baix Ter Montgrí // hi ha una carretera // prop de Torroella // que quan passis per allà // no deixis de mirar // veuràs com t'agrada // el verd d'aquella plana // el gris de la muntanya // tot és molt senzill // però res hi desentona // jo no sé què té però m'impressiona // Ullastret, Llabià, Mata i Serra de Daró.


Perdó

vaig demanar perdó per sentir-me millor // si existís una manera de poder tornar enrere // és aquella sensació de que et cau el món a sobre // és condició humana equivocar-se cada setmana // vaig plorar abraçat a tu, així fugien les penes // la necessitat del plor és que et fa la cara neta // si la lluna va de dol i el desconsol t'envolta // plora i queixa't, somriu i canta, així la boira s'escampa // vaig demanar perdó, no ho podia fer pitjor // com que no hi ha cap manera de deixar-ho tot com era // vaig escriure la cançó per poder recordar el dia // ai que si m'hi trobés ara, dos cops més m'ho pensaria.

Coses meves

quan tothom és a dormir i ningú et pot vigilar // quan la casa és per tu sol, sense fer gens de soroll // mires llibres d'amagat, busques claus de llocs tancats // investigues les històries que s'amaguen en les coses // et sents com un lladre intrús encobert per les parets // sense cap moralitat fas les coses perquè vols // ets un nen amagat dins la cabana que t'has fet // amb cadires, mantes velles, amb joguets i nines teves // és el món particular amb la lògica de tu // mai ningú el podrà jutjar, no hi podrà entrar mai ningú // ni l'amic més estimat, ni l'amant més desitjat // ni la cosa més bonica, ni l'amor de la vida // és el meu racó de món // on ningú jutja les meves coses // si em pregunten que què penso // jo sempre dic "res, són coses meves" // t'agrada passar per llocs solitaris i emboscats // somies trobar princeses oferint-se despullades // enmig d'una clariana de xifrers i de pollancres // són les coses que imagines, són les coses que et fan viure // has comès assassinats, has fet coses immorals // has guanyat un miler d'homes, has fet l'amor amb mil dones // has volat entre terrats per anar a un altre món // i ara ets a les quimbambes amb la saca dels milions // és el món particular amb la lògica de tu // tot es pot imaginar, imagina que ets algú // que ha viscut tres milions d'anys i coneixes les mentides // i ningú et fotrà mai perquè tens sabiduria // és el meu racó de món // on ningú jutja les meves coses // si em pregunten que què penso // jo sempre dic "res, són coses meves"

No cal que miris enrere

no cal que miris enrere no hi ha res a veure // totes les pors presents són històries d'anys enrere // i el passat ja s'ha acabat i el futur és a l'espera // mira ben lluny, a l'horitzó, somia un demà millor // plora nena, deixa anar la teva pena // el desconsol que sents és que tens mal de consciència // i això no té cap sentit, oblida-ho i hi podràs veure // molt més clar, molt més lluny, més enllà, més amunt // si no mires enrere la ferida no supura // si no està bé enlloc potser és que l'angoixa apreta // salta amunt i veuràs a darrera les barreres // que no et deixen avui créixer // vigila tot el que dius que ho pots arribar a pensar // vigila els teus pensaments que es faran tots realitat // vigila el que fas que serà el teu futur // vigila el teu futur que d'aquí a poc hi seràs // no cal que miris enrere, no hi ha res a veure // totes les pors presents són històries d'anys enrere // i el passat ja s'ha acabat i el futur és a l'espera // mira ben lluny, a l'horitzó, somia un demà millor.

Set dies

set dies, set dies més, set dies més... // el dilluns tinc ressaca de tu // res a veure amb els dilluns d'abans // recordant hores passades sota els llençols del meu llit // per una nit, set dies de delit // set dies, set dies més, set dies més... // qualsevol dimarts em trobaràs // perdut pels carrers, caminant sol de dol // perspectives molt llunyanes, la setmana mai s'acaba // i encara tinc ressaca de tu // els dimecres i els dijous recupero les mirades // vaig llançant les llambregades pel carrer // com que tu ja no em vigiles, deixo anar la voluntat // senyoretes, el xicot ben al costat // el dijous un llop udola perdut // els meus ulls et busquen sense cap rumb // amb un dia a la setmana no en tinc ni per començar // et vinc a buscar, et vinc a buscar // set dies, set dies més, set dies més...

Polvorons amb mel

a fora hi fa molta fred // els dies ara són més curts i ja s'està fent fosc // diuen que va néixer un nen // era un dia com avui de fa una pila d'anys // si almenys nevés aquesta nit // demà els carrers serien ben blancs, seria tan bonic // els nens jugant fora els carrers // seria com una postal del dia de Nadal // tothom s'aixeca atordit // de dulces i torrons, de neules i xampany // cada any xerrant, plorant, rient, cantant // com si fóssim nens petits // a taula ben juntets fins a mitjanit // aquest any hi falta algú // però n'hi ha un de nou que ja està dormint // que no heu escoltat les cançons de Nadal? // que no heu vist les llums que il·luminen els carrers de la nostra ciutat?

Mixolídia blues

consells de vida no en vull més // només vull mirar amb els meus ulls // camins marcats són culs de sac // vull caminar en soledat // foscor en la ignorància // vaig a les palpentes // creure en percepcions // caure en aparences // estarse al límit del ramat // fa por que no et mengin els llops // arribar al límit del meu cos // m'ha dut a més d'un daltabaix // el camí més curt // no és pas el més recte // el camí amb més gent // no és el més correcte // suposicions! // jo hi vull anar // tot són rumors! // jo els vull provar // consells de vida no en vull més // només vull mirar amb els meus ulls // camins marcats són culs de sac // vull caminar en soledat // el camí més curt // no és pas el més recte // el camí amb més gent // no és el més correcte // sento la gran crida cap als llocs més obscurs, // és la mixolídia que em fa cantar aquest blues, aquest blues // sento l'harmonia amb greus, mitjos i aguts // és la mixolídia que canta pels perduts // sento la gran crida cap als llocs més obscurs // és la mixolídia que em fa cantar aquest blues, aquest blues // sento l'harmonia amb greus, mitjos i aguts // deixo anar les penes amb la calma del vençut, que ha perdut.

Diumenge

sento com es mouen les fulles i branques d'aquests arbres // el soroll de la pluja que cau i del vent que l'acompanya // allà lluny, veig les llums en filera d'alguna carretera // i a ponent, la claror del capvespre darrera les Gavarres // penso en coses que mai puc pensar perquè no hi ha temps de res // avui perdo el temps sense mesura // divagant, busco llocs que conec dins el paisatge // disfrutant de les últimes hores de sol de la setmana // i avui camino aquest camp ple d'espígol // i demà m'observa esperant que sucumbeixi // i no vull // canto mirant l'horitzó amb la vista borrosa // voltant, sense fi ni rumb en la mirada // dispers, penso en tot i en res a la vegada // i demà seré aixecat aviat de matinada // i avui camino aquest camp ple d'espígol // i demà m'observa esperant que sucumbeixi // i no vull // i avui // ui ui ui // i demà // na na na // pensaments de diumenge // esperant la setmana que comença // que comença demà.

Stress, obsessions, plans de futur i contradiccions

el teu cap fa massa voltes abans de poder dormir // una vida més senzilla, només vols estar tranquil // busques gent sota les pedres en qui poder confiar // és difícil de trobar-ne i potser no en trobes cap // divideixes el teu temps, separant la realitat // tens formigues dins del cap que no paren de pencar // busques temps dins de l'agenda, busques lloc on no n'hi ha // és difícil dir que no, a mi sempre m'ha costat // has de trobar un lloc on protegir-te // has de trobar temps per tu // i somies un futur on tot es veu tan bell i clar // hi existeix la vida plena, prats bucòlics i ideals // però et lleves al matí amb tres mil coses a fer // i aquest somni se n'ha anat // i de nou la realitat // has de trobar un lloc on protegir-te // has de trobar temps // ser bona persona és // no saber dir que no // sentir la lleialtat // el pes d'estar obligat // saber que has de complir // amb la paraula donada // ser bona persona és // responsabilitat // siusplau no arribis tard // siusplau no em deixis tu penjat de nou // i et ve la mala llet // i no la pots evitar // i et ve la mala llet // i no la vols evitar // et ve la mala llet // i no la vols amagar.

Quan es fa de nit

el nucli del món batega // res el pot aturar // desprèn adrenalina // per a qui la vulgui agafar // el nucli del món batega // en cada instant // ningú el podrà captivar // ni tan sols el cel el pot embruixar // cel, tu que respires // explica'm i digue'm // quin és el misteri de tot plegat // per què em perdo pel teu esguard? // el nucli del món batega // res el pot aturar // desprèn adrenalina // per a qui la vulgui agafar // el nucli del món batega // en cada instant // ningú el podrà captivar // ni tan sols el cel el pot embruixar // no obstant, quan es fa de nit // el cel, fosc, hipnotitza l'esperit // i la lleugera immensitat // s'obre en un gran esclat.

 

Videoclips

Temps o rellotge