Terra cuita

Neteja

Després de debutar amb “L’epicentre del fangar” (2017), Fetus emprèn el segon assalt amb “Terra cuita”, nou vinil i CD que recull 12 cançons de punk de garatge urgent on la dicotomia Barcelona-Empordà salta a la palestra amb totes les arestes possibles.

Amb el nucli dur de la banda configurat entorn d’Adrià Cortadellas i Telm Terradas, Fetus confia de nou en la producció de Joan Colomo i el mastering de Victor Garcia. Per la portada s’ha apel·lat a l’il·lustrador Roger Pelàez. I en la nòmina de col·laboradors hi trobem Guillem Caballero (els Surfing Sirles), Genís Bou (The Gramophone Allstars) i l’escriptor Adrià Pujol Cruells, que signa un rodolí màgic: “Si em convides a un brunch, acabarem als punys”.

I és que en el nou disc de Fetus cada cançó aporta una frase d’aquelles per fer-ne una samarreta. “Mori el llop, mori el pastor”. “La contrassenya és arrauxada: és la civada i el combat”. “Som la pols que va a l’era”. “Tot el vi que ens corre per les venes és batec, crim i amistat”. “Volem blat al sac i ben lligat”. I caldria afegir-hi clucades d’ull a la sardana “l’Empordà”, a Lluís Llach i a l’Hereu Escampa. No acabaríem mai. En tot cas, l’objectiu de tot plegat seria, resumint, el de sempre: “Volem xafar-ho tot”.

Crèdits

Terra cuita ha estat enregistrat entre Cardamomo Studios de la Bisbal d’Empordà i l’estudi casolà d’en Joan Colomo, entre desembre de 2018 i febrer del 2019. Produït i mesclat per en Joan Colomo, enregistrat per en Lluís Ferrer i en Joan Colomo i masteritztat per en Víctor García a Ultramarinos Costa Brava.

Fetus són Adrià Cortadellas, Telm Terradas i Adrià Jiménez. A la Terra cuita també hi col·laboren els fetals animistes Lluís Català a la bateria i Jordi Anticó a la guitarra; en Guille Caballero als teclats; en Joan Colomo, en Lluís Català i en Jordi Anticó a les veus i als càntics; en Genís Bou als saxos allegretto punk. I l’Adrià Pujol, a la poesia recitada a El mite de la taverna; i en Roger Peláez, a la poesia visual i conceptual de la portada.

BR117 / 2019

  • Terra cuita

    La terra cuita ha germinat,
    La tramuntana passa llista als esventats,
    Un diagnòstic espatllat,
    La fregidora vetlla pels socarrimats,

    Qui dia passa any empeny,
    Brolla la rauxa entre els qui s’han begut el seny
    Un corriol que mai s’estreny,
    Ontologia per saber fugir del tren,

    Digueu, companys, per on hi aneu?
    Digueu, companys per on s’hi va, al bell mig del pla?
    Digueu, companys, per on hi aneu?
    Digueu, companys, per on s’hi va, al Pla de Cunyà?

  • El somni barceloní

    Som la porta d’Europa, som la capital,
    L’aparador més joiós és la Ciutat Comtal
    Vingui, emprengui la fortuna, cerqui el seu botí,
    El turisme sempre suma pels qui som d’aquí

    Distingit somni barceloní

    Ildefons Cerdà s’eixampla, diu el manual,
    Abstingui’s de més obstacles, santa Diagonal
    Redimim tot incivisme amb contenciós penal,
    Comprimim els habitacles i apurem el ral,

    Distingit somni barceloní

    Anxovats i gaudint de la ciutat,
    Barcelona es posa guapa de veritat,
    La vergonya ja ha tapat el seu forat,
    Barcelona es posa guapa de veritat,

    Benemèrits colauistes clamen Déu vos guard,
    Il·lumini aquesta terra d’oportunitats,
    Súper illa de queviures per qui arriba tard,
    Galeries timeoutistes: la modernitat!

    Distingit somni barceloní

    Pixi pins lluny del nucli urbà,
    La camada més preuada rau a l’Empordà,
    Embarranqui el seu Mercedes, toca respirar,
    Calçotada i clatellada, tot ben casolà

    Distingit somni barceloní

    Anxovats i gaudint de la ciutat...

  • Querella i carallot

    Carallot que es querella i vetlla per l’honor,
    S’ha passat de la ratlla, espatlla la funció,
    Diuen que diuen que riuen i fan el fanfarró,
    Amb protestes campestres, el quid de la qüestió,
    Som la pols que va a l’era, vet aquí l’embrió,
    I la gallina va dir que no,

    Llepant, llepant, la vedella es va empassar el vedell,
    Revivint el conte de la vella, s’hi van deixar la pell
    Diuen que diuen que riuen i fan el fanfarró,
    Amb protestes campestres, el quid de la qüestió,
    Som la pols que va a l’era, vet aquí l’embrió,
    I la gallina va dir...

    Aixequeu la camisa, buideu el sarró,
    Mori el llop, mori el pastor,
    La Maria Lluïsa vol passar a l’acció,
    Mori el llop, mori el pastor,
    Barbarització!

    Escrutini que grinyola, descontrol al barracó,
    No es confinin a l’escola, bressol de la tensió,
    Diuen que diuen que riuen i fan el fanfarró,
    Amb protestes campestres, el quid de la qüestió,
    Som la pols que va a l’era, vet aquí l’embrió,
    I la gallina va dir...

    Aixequeu la camisa, buideu el sarró,
    Mori el llop, mori el pastor,
    La Maria Lluïsa vol passar a l’acció,
    Mori el llop, mori el pastor,
    Barbarització!

  • Camaleons a l'andalusa

    Tot furgant en la memòria d’il·lustríssims vilatans,
    Contarem la trajectòria del domador de caimans,
    Amb el cap ple de cabòries, ben panxut i hooligan,
    Anava sembrant discòrdies, lluint rèptils inquietants,

    Busca l’excusa difusa,
    El rerefons és igual,
    Sermons, disculpes intel·lectuals,

    Busca l’excusa difusa,
    Esquinça la bacanal,
    I arrenca una batalla campal,

    Enemic del pop de garatge, l’entrecot és el ritual,
    Obstinat en fer l’ultratge, alimenta els seus rivals,
    Sibarita baratíssim, busca bregues i pallús,
    Un senglar sense artificis, anxaneta del mal gust

    Busca l’excusa difusa,
    El rerefons és igual,
    Sermons, disculpes intel·lectuals,

    Busca l’excusa difusa,
    Esquinça la bacanal,
    I arrenca una batalla campal,

    Camaleons a l’andalusa

  • Esqueixada

    Cau la nit a la contrada, ja remuga el peixater,
    Talla el bacallà,
    Perseguien la dorada, l'esqueixada era al carrer,
    Talla el bacallà, talla el bacallà,

    Camuflant el vell misteri, ampliant el seu mercat,
    i és que sempre cal pagar al comptat,
    Capficat en fer un imperi, traient pit i voluntat,
    no hi ha res que alteri al delegat,
    Volem blat, al sac i ben lligat,

    Advertit d'una emboscada, el xivarri no convé,
    Talla el bacallà,
    La plaça ben amoïnada, han pescat al mercader,
    Talla el bacallà, talla el bacallà,

    Camuflant el vell misteri, ampliant el seu mercat,
    i és que sempre cal pagar al comptat,
    Capficat en fer un imperi, traient pit i voluntat,
    no hi ha res que alteri al delegat,
    Volem blat, al sac i ben lligat,

    Enfarinat.

  • La pomposa

    Va passar com un estel fugaç,
    de lluïment despampolant
    Em va deixar amb un pam de nas,
    un aterratge triomfant,

    Vaig endinsar-me a aquell volcà,
    Explorador copernicà,
    Un caramel per encetar,
    I a creuar la frontera, com si fos la primera,

    Eixerida i pomposa,
    Uns malucs de mel i mató,
    Una nit desastrosa i un perdó,

    L’expedició va ser incapaç,
    De trobar el sender picant
    I d’aquesta aigua no en beuràs
    Fora pista i lubricant

    Vaig preferir ser un bon cristià
    Un aixopluc a l’altiplà,
    Però si al menú hi ha bacallà,
    A creuar la frontera, com si fos la primera,

    Eixerida i pomposa,
    Uns malucs de mel i mató,
    Una nit desastrosa i un perdó,

    Embotida i lletosa,
    I la caputxa al peu del canó
    Jeu a bocaterrosa sense por

  • El mite de la taverna

    Ja desfila la processó,
    Diu bon dia i fa un cigaló,
    Sap que l’aigua espatlla els camins, perquè
    No flirteja amb els intestins,

    Al mig dia un aperitiu,
    Sagrat aplec corporatiu,
    I no es dona mai per vençut, perquè
    Qui gemega ja ha vermut,

    Concorregut mite de la taverna
    Geologia del perol
    Un bon recull de les històries més gamberres
    I el descontrol

    Ja s’entaulen els comensals,
    És un tiberi colossal,
    Golosia i abeurament, sense
    Estalviar-se compliments,

    Digestius que fan perdre el cap,
    Traguinyols pels abonats,
    Feta la llei, fet el trampós, que vol
    Condiment vitaminós,

    Concorregut mite de la taverna
    Geologia del perol
    Un bon recull de les històries més gamberres
    I el descontrol del borrissol

  • L'últim oracle

    Veu com surt el Sol cada matí,
    Baixa la persiana, mira el sostre i el debat,
    Massa cafeïna per dormir, ja l'heu sentit!
    Masses aspirines per combatre el mal de cap,

    Les millors receptes per aquesta societat,
    Un altre concepte, mori la universitat!
    Increpar els subjectes amb dubtosa voluntat,
    I si cou, és que que cura,

    Torna a escriure un vers ben llibertí
    Pot tirar la pedra, té la gent al seu costat,
    Veu passar la vida al monestir, ja l'heu sentit!
    Canvia la tendència i guanya popularitat,

    Les millors receptes per aquesta societat,
    Un altre concepte, mori la universitat!
    Increpar els subjectes amb dubtosa voluntat,
    I si cou, és que cura,

    Ell és així, mesquí, per existir
    Llei de l'espectacle, cerca el Sant Greal
    Tot fent servir verí d’un escorpí
    És l'últim oracle elemental

  • Gat bornaix

    Mala sang a les trinxeres, un reducte del passat,
    Respectant l’autoritat,
    Un carrer, direcció prohibida, un vehicle i un pecat,
    Senyor agent, tingueu pietat,

    Benvolguda impotència, no volem passar-hi més temps,
    Expirem amb prudència, cap endins, tot fingint,

    Som de sucre, gastem farina, aquest part s’ha complicat,
    Respectant l’autoritat,
    La justícia tomba l’eufòria, no signem cap atestat,
    Senyor agent, tingueu pietat.

    Benvolguda impotència, no volem passar-hi més temps,
    Expirem amb prudència, cap endins, tot fingint,

    Inspecció rutinària,
    Respectant l’autoritat,
    Inspecció rutinària,
    Senyor agent, tingueu pietat,

    I ara és quan trepitjar una merda vol dir que ets afortunat,
    Tot el vi que ens corre per les venes és batec, crim i amistat,

  • Senyora trencadissa

    Arrencant les xarneres i amb el pany ben forçat
    És l’única manera de trencar aquest cadenat
    Quan la finestra és opaca i el vidre, blindat
    És nefast mirar a l’altre costat,

    Aquesta harmonia, una falsa ficció
    Tremolen cada dia, però ens diuen que no
    Amb jugades esquives, ni fred ni calor,
    A la tardor surt el bon caçador,

    Si la senyora et ve a buscar, ja saps on va

    Si es gira la truita, ens apaguen el foc
    Quan abaixen la guarda, comença el tripijoc
    Un cavall i una torre fortifiquen l’enroc
    No volem marxar a cap altre lloc,

    Segarem les cadenes, fugirem del corral,
    Cremarem les ofrenes del vell ordre mundial,
    Com qui no vol la cosa, amb somriure cordial,
    Preparem-nos per fer-nos-hi mal,

    Si la senyora et ve a buscar, ja saps on va

    Ara toca trencadissa, recollir allò que heu sembrat i el puny tancat,
    Les arenes movedisses que ens tenen tan atrapats són de veritat,
    Quan la unió no fa la força, no ens podem atrinxerar, ja hem arribat,
    Ja sabem el que us importa, i hem vingut a rebentar l’escac i mat

  • Àngela Maria

    Posi’m un altre xarrup de rom,
    Posi’m un altre xarrup de rom,
    Venim del sud, venim del nord,
    Baixem de l’hort i ho sap tothom,

    Qui no té feina pentina el gat,
    Esmolem l’eina, seguem el blat,
    La contrasenya és arrauxada,
    és la civada i el combat,

    I la batalla és ben present, i volem viure eternament,
    Gloriosa fonda, guerrillera preferent,

    La ratafia no fa cremor,
    La ratafia no fa cremor,
    I així van passant els dies
    Des de l’any de la picor

    Qui els mals espanta, no té rogall,
    L’hereu escampa i fa badalls,
    I la parròquia va de bòlit
    regirant amagatalls

    I la batalla és ben present, i volem viure eternament,
    Gloriosa fonda, guerrillera preferent,

    Posi’m un altre got de conyac,
    Posi’m un altre got de conyac,
    La retirada és la derrota,
    I el que importa és el debat

  • Cançó enfadosa


    Diu que ja hem begut oli,
    Posa-hi oli en el llum,
    Que diu que ja hem begut oli,
    I el comptat fa bum-bum

    Això és la cançó de l’enfadós, això és la cançó de l’enfadós,
    Això és la cançó de l’enfadós, això és la cançó de l’enfadós,

    Cul de sac, mil dimonis,
    Mala peça al teler,
    Cul de sac, mil dimonis,
    Un a cada carrer,

    Això és la cançó de l’enfadós, això és la cançó de l’enfadós,
    Això és la cançó de l’enfadós, això és la cançó de l’enfadós,

    Encenem el tallafoc,
    De manera fogosa
    Que volem aixafar-ho tot,
    I no deixar cap nosa
    Deixi’ns dir-li-ho un altre cop,
    És la cançó enfadosa
    Que volem aixafar-ho tot

    Dos per un i un gra massa,
    Mala herba em somriu,
    Dos per un i un gra massa,
    Una flor no fa estiu,

    Això és la cançó de l’enfadós, això és la cançó de l’enfadós,
    Això és la cançó de l’enfadós, això és la cançó de l’enfadós