FANG
Una invitació al ball més hedonista.
Una regressió als últims 80.
Prince.
Hudson Mohawke.
I George Michael, ok.
Ritmes de llauna i tecladillos, guitarres sintètiques etc.
Coco Solid i Violet rapegen a Help me (hem fet un clip superfriqui).
La Bikimel canta a Viratge.
Half-a-Romeo té ritme de soca i garage de teclats.
És la que se’n va més de l’estil del disco, al costat de Help me.
Però en general hi ha molt soul.
És pop. Són cançons.
Fins i tot diria cançons frívoles.
El primer single és Fang fosc, enganxosa com una mala cosa.
És la música de quan érem preadolescents i somiàvem que seríem grans.
Mirades de carrer, enamoraments fugassos.
El disc comercial de Guillamino?
Sí, si algun disc de Guillamino pogués ser un disc comercial.

GUILLAMINO
Va néixer a Barcelona l’any 77.
Era fan dels Ramones però es va posar a fer hip hop.
I electrònica estranya.
I a cantar com un negre.
El Negre de l’Empordà, li van dir una vegada, potser exageradament.
I el Comelade electrònic, però d’això fa molt de temps.
John Peel va punxar el seu primer disc.
I des de llavors n’ha fet molts més.
Somnis de llop, Les minves de gener, Whip gymnastix…
Ha actuat a uns quants Sónars.
I a Tòquio. I a Xile. I a Austin. I per Europa. I al BAM i a l’Altaveu i al popArb i …
Va barrejar sardana i house.
Va fer bandes sonores per Marcel•lí Antúnez i hip-poesia amb en Pedrals.
A vegades ensenya els nens a fer música electrònica.
Fa poc l’ha remesclat en Jacques Greene.
I té una banda que peta de collons.
És un tio raro.
Ha fet tantes coses diferents que no sabem ni com explicar-ho.
Però les seves cançons fan ballar.
LES CANÇONS DE GUILLAMINO FAN BALLAR!

BR036 / 2011