Somnis de llop

Neteja

Tot just començar l’any 2005, el segell BankRobber llança el segon disc de Guillamino, “Somnis de llop”. Davant l’actual panorama de l’escena electrònica catalana i espanyola, el músic empordanès ens torna a sorprendre ara amb una proposta que barreja amb traça i química estils musicals a vegades oposats. Sempre partint des de l’electrònica, a “Somnis de llop” la veu guanya la partida als temes instrumentals i Guillamino aposta pel català com a renaixement íntim del seu discurs.

Amb el seu primer disc, Guillamino ja va va sorprendre gratament amb la seva electrònica d’autor, fins al punt que va atraure l’atenció de Gilles Peterson i el malaguanyat John Peel. Després del Sónar 2003, tots dos van marxar cap a Anglaterra amb el seu primer disc sota el braç i el punxarien als seus programes de la BBC. Amb “1 dia”, Guillamino també va estar present en esdeveniments barcelonins com el BAM, el LEM, l’Hipersons o el Mapapoètic del Fòrum de les Cultures. També ha ofert concerts i sessions a Madrid, Girona o Tarragona i fins i tot a l’estranger, com el festival italià Rock Circus.

“Somnis de llop” és un recorregut per la cara més fosca i somniadora de Guillamino. “Se’m fa de nit i el món que conec ha perdut el seu perfil”, canta Guillamino, resumint l’esperit del disc. És un llop que udola a la lluna que mai podrà abastar.

El disc es pot dividir en dues parts: el vespre i la nit. En la primera, marcada per la malenconia, les cançons i la seva veu negra són les grans protagonistes. Quan arriba la nit, però, irrompen els fantasmes de la por, la soledat, la malaltia, el perill… i reapareix l’experimentació sense complexos, amb sorprentents miniatures instrumentals.

Amb “Somnis de llop”, Guillamino evoluciona en el seu discurs personal i aprofundeix en la cara més humana de l’electrònica. Una escudella d’estils on els ingredients principals són el dub, el hip hop i el house, amanits amb sons minimalistes i inclassificables. Laptops i tenores.

BR007 / 2005