Bankrobber i el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) engeguen aquest juny un nou cicle, "Cançons de dingú", on actuaran Sanjosex, El Petit de Cal Eril, Oliva Trencada i Esperit!, tots ells artistes vinculats a la nova escena independent que s’aproximaran a cançons d’ahir, d’avui i de sempre i les integraran en el seu repertori, posant-hi especial èmfasi. D’aquesta manera, es posa de manifest la relació umbilical entre la música popular del nostre país amb els registres més actuals i contemporanis de l’escena pop. Ja estan a la venda les entrades pels tres concerts a Atrápalo i les taquilles del CAT.

CANÇONS DE DINGÚ

3 de juny – 21h30
El Petit de Cal Eril
Entrada anticipada: 10 euros
Entrada a taquilla: 12 euros
 
10 de juny – 21h30
Sanjosex
Entrada anticipada: 10 euros
Entrada a taquilla: 12 euros

17 de juny  – 21h30
Oliva Trencada + Esperit!
Entrada anticipada: 10 euros
Entrada a taquilla: 12 euros

Tots els concerts tindran lloc a:
Centre Artesà Tradicionàrius
Travessera de Sant Antoni 6-8
Gràcia, Barcelona

Artistes participants:

El Petit de Cal Eril
Per respondre grans preguntes n’hi ha prou, a vegades, amb una cançó. Amb un sentit gairebé religiós, El Petit de Cal Eril furga el moll de l’os de les emocions més íntimament humanes i se’n surt amb l’equilibri just de nostàlgia i optimisme, de serenitat i d’esperança. El seu nou disc, “Vol i dol”, combina esperit folk, gotes de psicodèlia i sobretot un segell propi, potser per l’optimisme rural, l’olor de xiclet i el siroll de tractors d'aquesta Segarra on va néixer Joan Pons, veu i ànima del grup. Completen la formació David Paco (baix), Lluís Rueda (sirolls) i Càndid Coll (bateria).
Malgrat ser una proposta musical ben enclavada en l’actualitat, El Petit de Cal Eril té forts lligams amb la cançó tradicional. Un bon exemple són dues cançons com “La Caterineta per la Mercè” i “Ton pare”, relectures de tonades clàssics que tots hem cantat mil vegades i ell va recuperar en el seu primer disc. El Petit de Cal Eril els dóna la volta i les converteix en cançons noves, sempre amb tendresa però carregant-les de nous matisos.

Sanjosex
Amb “Al marge d’un camí”, Sanjosex ens ha regalat un d’aquells discos que fan olor de clàssic,  condemnat a fer-nos companyia durant un bon grapat d’anys. Representa la consolidació del músic empordanès entre els grans noms de la Cançó, com ho demostren els tres Premis Enderrock aconseguits recentment.
Sanjosex es mira al mirall per veure qui és i d’on ve. O millor dit: qui som i d’on venim. I ens convida a submergir-nos molt més enllà de la quotidianitat que suggereixen les lletres. I fa neteja: mentre treu la pols i escombra la casa, aparta també les noses que el distreien i apunta a les essències profundes. A la música pop en sentit estricte: la que tots portem escrita a l’ADN en siguem o no conscients. Perquè aquest disc beu de fonts tel•lúriques i alhora té els peus fermament clavats a l’avui.
Sense renunciar a la seva personalitat ni al seu so, Sanjosex busca i troba les essències tel•lúriques, una música amb vocació de cordó umbilical d’una terra i de molts segles: des d’una aproximació a la jota valenciana fins a clucades d’ull a “L’Empordà” i “Muntanyes del Canigó”.

Oliva Trencada
Oliva Trencada és un secret cada cop menys ben guardat. Des de la seva Mallorca natal, Pep Toni Ferrer ha anat donant forma a un cançoner que lliga com cap altre la tradició mediterrània amb les sonoritats més contemporànies. En aquesta ocasió presenta el llibre-disc “Perleta negra” (LaCasaCalba), que combina 11 noves composicions en clau folk-pop amb il•lustracions i històries del mateix Pep Toni Ferrer.
Entre les referències que aporten, diuen que sonen “a Maria del Mar Bonet passejant dins l'horabaixa amb un llaüt entre la frontera de Mèxic i Califòrnia. A quan en Jim o' rourke estava amb el tercer llibre del curset de C.E.A.C. de guitarra. A n'Espinete abans de que començàs a prendre heroïna. A Sonic Youth sense pedals. A Ossifar Collective dins la foravila. A Guided By Voices a mig camí de la sordera”.
Queda clar que Oliva Trencada sempre ha integrat dins la seva proposta elements de la tradició musical i poètica mallorquina. El grup també versiona habitualment la popular “Cançó de sa ximbomba”.

Esperit!
Esperit! és el projecte en solitari de Mau Boada, inclassificable i incontinent músic del Montseny que ha solcat mig món amb Les Aus. Multiinstrumentista capaç, qualsevol dels seus concerts és imprevisible i pot transitar pels camins més inesperats. La seva paleta és plena de moments psicodèl•lics, escapades bucòliques, esclats elèctrics, passatges onírics i descensos tel•lúrics. I el quadre final depèn del dia.
En un concert d’Esperit podem escoltar aproximacions a melodies populars com “El ball de Sant Ferriol” o “La presó de Lleida” i també apropiacions de temes de Pau Riba (“La vella del fons del pou”), a més de composicions pròpies d’en Mau i passatges improvisats.