Els concerts de Sobretaula havien estat, fins ara, cosa de dos. Dos músics compartien guitarres, vins i cançons, sempre ben a prop del públic. Però aquesta vegada volem ampliar la taula. Aprofitant l’hospitalitat de l’Altaveu, sumem veus i sumem comensals, a veure què passa! Serà el dia 11 de setembre a Sant Boi de Llobregat, amb Bikimel, Carles Sanjosé (Sanjosex), Ferran Palau (Anímic), Isaac Ulam, Jaume Pla (Mazoni), Joan Colomo, Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Jose Domingo, Maria Coma, Maria Rodés, Pere Agramunt (La Brigada) i Ramon Faura (Le Petit Ramon) de protagonistes i Josep Pedrals de mestre de cerimònies.

En aquest Retaule hi haurà lloc per les veus més interessants de la nova escena independent catalana. Són creadors que han donat un nou impuls al nostre cançoner i, alhora, han eixamplat els horitzons de la interpretació. Cadascun amb la seva personalitat però tots ells amb punts en comú.

Asseguts a la mateixa taula, sumaran les veus quan calgui o bé s’acompanyaran amb les guitarres, amb el piano, amb percussions o amb els objectes més diversos. O senzillament s’escoltaran. Amb complicitat. Perquè tots juguen a casa.

Aquests són els comensals:

Un estat de transició entre dues situacions. Només cal prémer un boto per superar-lo, però ens farà anar enrere o endavant? En aquesta cruïlla es troba Bikimel en el seu primer disc, “Stat Jònic” (Temps Record), que ens descobreix una veu hereva del rock nord-americà i de les aromes mediterrànies.

El grup Anímic és el més semblant a una versió musical dels contes d’Enyd Blyton o de la pel·lícula “Els Goonies”. Des de la seva casa de Collbató, fabriquen melodies màgiques que canten la Louise i un dels nostres convidats a la Sobretaula d’enguany, en Ferran Palau. Després del disc “Himalaya”, han protagonitzat una gira en col·laboració amb el nord-americà Will Johnson.

Membre de La Célula Durmiente i Unfinished Sympathy, prefereix presentar-se així: “Amb tots vostès, acabat d’arribar de Birmingham, Sant Esteve de Palautordera i Sant Petersburg, cavalcant el circ dels arbres, el vent i les guitarres elèctriques, l’aquelarre revolucionari d’en Joan Colomo, el bruixot del Montnegre”. El seu primer disc en solitari és “Contra todo pronóstico” (Bcore).

En moltes llengües del món, jugar és sinònim de tocar música. Aquesta equivalència també és bona a Guissona, dalt de l’altiplà de la Segarra, on va néixer i juga amb cançons en Joan Pons, el Petit de Cal Eril, que ens demostra que també es pot fer somriure des de la cruesa i la malenconia. Actualment prepara un nou disc, que es dirà “Vol i dol” (Bankrobber).

Líder de la banda gironina Psychoine, Jose Domingo presenta la seva faceta més íntima amb el disc “Suddenly”, publicat a França pel segell Stupid Competitions. Una col·lecció de cançons acústiques, basades en el so de la seva veu profunda i la guitarra, que van del folk psiquedèlic al cabaret berlinès. Ara prepara noves cançons en castellà.

Le Petit Ramon és un cronista modern de Barcelona, un Ray Davies que surt de festa pel Raval o perd la tarda en una terrassa de Gràcia. “Acusticus replica” (Bankrobber) és el seu nou disc, on defensa un folk psiquedèlic que es matisa, segons calgui, amb actitud punk o dosis d’intimisme.

Maria Coma debuta en solitari amb l’aclamat disc “Linòleum” (Amniòtic), que destaca per una producció delicada amb sorpreses musicals a cada cançó. Naïf i fosca a la vegada, aquesta cantant i pianista barcelonina ja s’havia donat a conèixer amb el duet Ü_ma, al costat de Pau Vallvé.

Després de donar-se a conèixer al capdavant d’Oníric, ara Maria Rodés cavalca en solitari. És una de les veus més joves i prometedores que ha donat l’escena barcelonina. Aquesta primavera ha publicat el seu esperat disc en solitari, “Una forma de hablar” (Bcore), produït per Ricky Falkner.

Mazoni s’ha convertit en una de les grans sorpreses en el panorama musical català. El principal valor d’aquest orfebre del pop és la seva versatilitat: és capaç de crear melodies directes, peces intenses o fins i tot descàrregues punk. Després de la bona acollida del disc “Eufòria 5 – Esperança 0” s’ha llançat a aventures tan inclassificables com una gira de 31 concerts en 31 dies!

Pere Agramunt és la veu i el principal compositor de La Brigada (antics The Light Brigade), grup que des de Vilanova i la Geltrú ens remet a la millor tradició pop. Cançons de tres minuts on brillen les melodies i les guitarres, trets distintius dels discos “L’obligació de ser algú” i el recent “Les paraules justes”

Sanjosex podria haver nascut d’un coit accidental entre Bob Dylan i Beck. O millor dit, d’una orgia celebrada a l'Empordà on també hi haurien participat Pau Riba, Gainsbourg, Neil Young i els Radio Tarifa al complet. Ara ens lliura l’esperat tercer disc, “Al marge d’un camí” (Bankrobber), que representa la consolidació del músic empordanès entre els grans noms de la Cançó.

A cavall entre el folk psicodèlic i la cançó d’autor, Isaac Ulam ens obre un univers personal amb el seu disc “En els prats més llunyans”. Sons acústics, esperit hippy, melanconia i paisatges bucòlics són les cartes de presentació d’aquest artista blanenc, que ja prepara nous temes.