Neteja

Sabem que l’expansió accelerada de l’univers no s’explicaria sense la presència d’una misteriosa energia fosca. Una energia que s’intueix, que ha d’existir però que ningú ha pogut percebre mai. El Petit de Cal Eril se suma a aquesta hipòtesi amb un nou recull de cançons que travessen el cosmos per generar al seu voltant una força gravitacional imparable. Com les esferes blaves que en presideixen la portada.

El nou disc “Energia fosca” entra en íntima col·lisió amb els immediatament precedents “La força” (2016) i el celebrat “△” (2018). Ve a arrodonir un cicle de creixement forjat des de la base per un grup que defensa el seu projecte en primera persona, des de la trinxera i amb la màxima tenacitat: sense parar de tocar en directe i amb un inusitat ritme de producció de discos.

Les partícules elementals que acabarien conformant el nou disc es van accelerar en un punt indeterminat de les muntanyes de Prades on el grup va instal·lar el seu sincrotró portàtil, alimentant-lo tan sols amb llum solar. L’impacte de la radiació ultraviolada en la matèria obscura va acabar marcant el singular caràcter del disc, on s’alternen moments de màxima luminància amb atmosferes inquietants.

“Energia fosca” es publica el 17 de maig de 2019 en vinil, CD i K7. Arriba acompanyat d’una gira en viu pels principals festivals d’estiu del país: ja estan confirmades actuacions al Cruïlla, Vida, Doctor Music, Embassa’t, Aphònica i Minipop, entre d’altres, on El Petit de Cal Eril s’hi presentarà amb alguns canvis de repartiment instrumental: Artur Tort (teclats), Dani Comas (baix), Ildefons Alonso (bateria), Jordi Matas (guitarra de dotze cordes i teclats) i Joan Pons (veu i guitarra).

Crèdits

Ildefons Alonso Valls, bateria.
Dani Comas Castañer, baix.
Artur Tort Pujol, teclats.
Jordi Matas Domènech, teclats i guitarra elèctrica de 12 cordes.
Joan Pons Villaró, guitarra elèctrica i veu.
Tots ells participen dels arranjaments.
Lletres i música: Joan Pons Villaró
Produït i gravat per Jordi Matas Domènech, Ildefons Alonso Valls, Artur Tort Pujol, Dani Comas Castañer i Joan Pons Villaró.
Aquest disc ha estat enregistrat a Mas de Caret, a les muntanyes de Prades, del 17 al 27 de gener del 2019. Mesclat del 6 al 11 de febrer al Teatre de ca l’Eril, Guissona, per en Jordi Matas i en Joan Pons.
Masteritzat per la Heba Kadry a Timeless Mastering, Brooklyn, New York.
Fotografies de Roger Guaus.
Disseny gràfic de l’Eduard Vila Regalim.

Moltes gràcies:
a la Tresa i en Carles de Mas de Caret, casa vostra fou un oasi.a en Panxi Badii, en Marc Parrot, l’Angel Medina, en Joel Condal, en Ferran Palau a en Mau Boada (Esperit!) per la seva constant inspiració, va fer néixer “Ets una idea”, cançó que respon a la seva preciosa “La visió d’en Ralph”! a la llum i a la fosca, que ens il·lumina el camí.a les nostres famílies i a tots als que ens seguiu i escolteu, esteu allà on esteu. Gràcies. Sou uns ben parits.

L’energia fosca ha estat enregistrat utilitzant únicament llum solar.

2019

Energia fosca, tu tens la llum de totes les coses.

BR118 / 2019

  • Ets una idea

    què fa que brilli l’aire?
    qui diu que giri el món?
    què fa que pugi l’heura?
    què fa caure el pinyol?

    qui sap si és una estrella?
    potser és el sol
    qui sap si semblant misteri
    serà mai resolt?

    què fa que creixi l’herba?
    qui fa venir la son?
    qui creu que no hi ha pressa?
    qui fa que hi doni tombs?

    qui sap si som una idea?
    potser ni això
    qui sap, si fossis un altre,
    series jo?

    qui sap si ets una estrella?
    potser ets el sol
    qui sap si soc una idea
    o soc jo i prou?

  • Pols

    flotes com pols 
    ho fa dins de l’aire
    ets les freqüències
    tot el que escoltes

    travesses parets, portes i vides
    tot el que veies
    tot el que espies

    ets el que penses
    i el que somies
    ets el que odies i el que t’estimes

    ets ràpida llum de les estrelles
    fins que t’apaguis
    fins que t’apaguis

    flotes com pols ho fa dins de l’aire
    ets les converses
    tot el que calles
           
    travesses parets, cases i vides
    tot el que veies
    tot el que espies

    ets el que creies o el que et pensaves
    tan sols ets les restes
    fins que t’oblidin
     
    ets ràpida llum de les estrelles
    fins que t’apaguis
    fins que t’apaguis

  • Sento

    sento com les coses que faig
    s’esborren en l’aire, marxen d’on soc
    no tenen sentit, ni perquè, ni raó
    m’assec a la platja i veig les ones trencar
    on deu anar tota l’aigua del mar?
    piles d’objectes, tones de sal

    coses inútils com les caixes o els bancs
    coses terribles com les bales o els tancs  
    si fossin més fàcils d’eliminar 
    si fossin tan fàcils d’eliminar

    es perdrien com jo al mig del mar
    se’m fonen idees dins del meu cap
    tinc les entranyes incòmodes amb tot això 

    he entès que el que canto no té cap sentit
    si tu no m’escoltes, si tu no ets amb mi

    sento que les coses que fem
    no tenen present, ni passat, ni futur
    s’escapen com l’aigua a les meves mans

    t’asseus sobre un tronc
    i veus els arbres i ocells
    on deu anar la llum del sol?
    es fonen com jo a les teves mans

    coses tan útils com els teus ulls i cor
    coses perfectes com tot el teu cos
    si fossin més fàcils d’oblidar
    si fossis tan fàcil d’oblidar
     
    es perdrien com tu dins del meu cap
    provo d’entendre-ho però està tot trencat
    veig com t’escapes i veig cap on vas
     
    he entès que el que canto no té cap sentit
    si tu no m’escoltes, si tu no ets amb mi 
    si tu no m’escoltes, si tu no ets aquí

  • El sentit de les coses

    tu ets l’ocell que sempre m’empaita
    ets l’arbre, el mar i també ets el sol
    jo soc la por
    i tot el que t’espanta

    tu ets la boira i les gotes que em cauen   
    jo soc l’espurna que salta del foc
    tu ets la pluja 
    capaç d’apagar-me

    si fossis de pedra, jo en seria molsa
    si fossis un somni, jo et despertaria

    tu ets el vidre
    jo les gotes que hi baixen
    tu ets l’aire, la màgia, la terra i el cos
    jo soc el dubte, la pausa i la mort 

    tu ets “el com” i les coses que marxen
    soc jo qui parla i escolta dels dos?
    tu et fons en silenci
    i jo sento que em parles

    si fossis un llibre, jo en seria lletra
    si fossis un somni, jo en despertaria

  • Sents el sol

    veus com cauen les fulles dels arbres
    i sents com t’espanta 
    la vida com passa

    sents el sol com t’escalfa les galtes
    i veus com t’agrada
    la vida quan passa

    vols que durin per sempre les coses
    però veus com s’escapen
    la vida com marxa

    creus entendre les coses que et passen
    i sents com t’esclafen
    les vides dels altres     

    veus la neu com es fon sobre el vidre
    i sents com t’espanta 
    la vida com passa

    sents el vent com et glaça la cara
    i veus com t’agrada
    la vida quan passa

    vols que durin per sempre les coses
    però veus com s’escapen
    la vida com marxa

    creus entendre les coses que et passen
    i sents com t’esclafen
    les vides dels altres  

  • Jo soc una ombra

    una porta que s’obre
    fa que una ombra s’apagui
    no he trobat la manera
    capaç d’evitar-li

    tots els núvols s’esperen
    pacients fins que torni 
    soc capaç de tocar-los
    però no puc ni acostar-m’hi.

    veig els llavis que es mouen
    però no sento que parlin
    ets capaç d’explicar-te
    però no et calen paraules

    tots els dies que passen
    se m’assemblen als altres
    soc capaç de distreure’m
    mirant-me les plantes

    veig la llum que les atravessa
    fa que siguin tan verdes
    soc capaç de bufar-les
    i convertir-les en flames

  • Soc dins dels núvols

    soc dalt dels núvols 
    dins d’un avió
    veig les muntanyes
    no semblen de debò
    són tan petites
    minúscules com jo
    si els bufés la cresta
    serien rastre de l’avió

    no em sents
    però et dic tots el meus secrets
    no em veus
    però soc just al teu davant
    no em tens
    però som part de l’univers
     
    veig les teves llàgrimes
    són tan gegants 
    m’hi cabusso a dintre
    són salades com el mar

    tu ets tan petita
    minúscula com jo
    si em bufes la galta
    soc el rastre d’una flor

  • l’Energia fosca

    dins sa teva mà veig
    tots els camins
    em porten a llocs 
    on no 
    he estat mai
    com el teu cos nu
    tanta llum
    tanta pau
    d’on surt tot aquest temps
    tant me fa 
    dius “tant me fa”

    energia fosca
    tu tens la llum
    de totes les coses